Son[i]a #231
Kendell Geers
Kendell Geers es va escapar de casa als quinze anys, deixant enrere l’ambient opressiu d’un entorn familiar afrikaans de classe treballadora i molt autoritari. El mateix que el va dur a desenvolupar una desconfiança absoluta cap a les estructures de poder en general, i que anys més tard acabaria per modelar en bona part la seva manera de pensar en art i d’articular relacions de conceptes a través de les seves peces.
A mitjan de la dècada dels vuitanta, poc abans d’exiliar-se per motius polítics, va formar part del grup de post-punk KOOS, fundat per l’artista Neil Goedhals i l’actor Marcel van Heerden: una banda de culte en la qual col·lisionaven la dissidència, la poesia i el rebuig a un sistema clarament a la vora del col·lapse. “Per a mi, qualsevol forma de poder ha de ser qüestionada i desafiada. Encara avui em preocupa la qüestió de les formes en les quals es manifesta el poder, i com els artistes interactuen amb elles”, afirma.
Implicat des de molt jove en el moviment anti-apartheid, la seva obra és un reflex d’un context amb múltiples capes de conflicte, que assenyala constantment amb la major acidesa possible els desequilibris socials i racials de la realitat sud-africana i la seva història colonial. En una primera època, mitjançant una pràctica propera al ready made i l’art conceptual, sempre de caire xocant i provocador (com la seva amenaça de bomba convertida en peça a Documenta), i més tard amb un gir cap a l’exploració de l’espiritual i els estats alterats de consciència.
SON[I]A parla amb Kendell Geers sobre terrorisme, violència lingüística, africanitat i tensions sociopolítiques abans i després de l’apartheid.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista sud-africà Sethembile Msezane. Sethembile assenyala la desconnexió entre nosaltres mateixos i la natura a Occident. El moviment, l'aigua, l'ascendència i l'espiritualitat també apareixen en la conversa, així com algunes notes al marge sobre els diferents tipus de relacions i diàlegs que obren les institucions i l'espai públic respectivament.
Sethembile Msezane
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d'una mirada contemporània, són la base des de la qual l'artista Sudafricana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d'una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d'un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d'obrir-se a través de l'espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L'art és simplement una eina.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Kendell Geers que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Christoph Draeger que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Christoph Draeger
L'artista suís Christoph Draeger parla sobre desastres, vigilància, còpies i originals, distància crítica, recreacions, capes de significat i provocació.