INTERRUPCIONS #2
Once Upon a Time in CA
A càrrec de Chris Brown
De la mateixa manera que la conquesta de l’Oest dels Estats Units va girar entorn a la construcció del ferrocarril, la lluita per la dominació global es va fonamentar en el desenvolupament de les noves tecnologies de comunicació electrònica a les acaballes dels 70 i durant la dècada dels 80 a Silicon Valley. Va ser una època esbojarrada per a les noves companyies, dirigides des de petits garatges per una pila de “geeks” i inversors casolans.
A la perifèria d’aquest moviment i nodrits de l’excedent de les indústries de l’electrònica i l’aviació, un grup d’experimentadors musicals somiava amb un futur on la tecnologia fes possibles noves formes de llibertat musical; un canvi que els fes lliures d’orquestres i partitures, lliures d’escales i temperament, lliures de l’acadèmia, lliures de la indústria musical i, per damunt de tot, un canvi que donés plena llibertat al soroll. La improvisació lliure era la “lingua franca” sota la qual músics de jazz, percusionistes casolans, inventors d’instruments i hackers informàtics podien trobar-se per a tocar plegats.
Va ser precisament en aquest peculiar brou de cultiu musical on sis músics idealistes seduïts per la programació van connectar en xarxa els seus primitius microordinadors de 8 bits, a la recerca de la bellesa complexa dels automatismes. El col·lectiu s’inspirava en l’orquestra casolana d’Harry Partch, la indeterminació de John Cage, el soroll electrònic de David Tudor, i alguna pinzellada del misteri de Captain Beefheart i el ritual sònic de Sun Ra. La seva música, una mena de fantasia quixotesca i pacifista plena de crits incontrolables tant d’ira com d’alegria, era la conseqüència directa de la confrontació d’una educació hippie amb la realitat de les guerres al Salvador i Nicaragua que tan de prop van viure.
I per si quedava algun dubte que encara vivien al salvatge Oest, l’any 1978 un polític va entrar a l’ajuntament de San Francisco per una finestra amb una pistola carregada i va disparar a boca de canó contra l’alcalde i el supervisor municipal gai, elegit recentment. Més tard, l’assassí va ser declarat innocent dels dos crims, al·legant com a defensa la “bogeria temporal” que li va causar la ingestió de Twinkies (un menjar ràpid amb alt contingut en sucre) el dia anterior als homicidis.
L’epidèmia de SIDA va emergir brutalment en la comunitat artística local, alimentant tant la paranoia com la seva intensitat. Tot això, amb la implacable sirena pop de Disney sonant constantment com a teló de fons. I malgrat tot, la recerca apassionada de la bellesa del caos va continuar viva, oferint el refugi perfecte de l’excés de control i la manca de contacte amb la natura. Podia néixer música de les deixalles industrials? Hi pot haver harmonia en un diàleg interactiu entre canyes, varetes de bronze, algoritmes d’ordinador i corrents d’electrons ressonants?
En aquest podcast, Chris Brown, un dels protagonistes de la història presenta la seva personal pel·lícula d’aquella salvatge escena musical. Fragments d’actuacions, sessions d’enregistrament en cases i garatges, i instal·lacions sonores concebudes per a aparcaments, entremesclades com si fossin tires de pasta i condimentades amb una punta de formatge d’una banda sonora de Sergio Leone per a afegir-hi una mica de sabor èpic. La salsa la van proporcionar les coincidències que van unir aquest munt de companys de viatge sònic.
John Richards/Dirty Electronics
L'improvisador i maker britànic John Richards comparteix el desafiament de gravar una pràctica basada en la interpretació i obre la seva praxi de Dirty Electronics a través d'accessoris i projectes. Ens parla també sobre els ludites i Leicester, sobre la funcionalitat, el control i les xarxes de seguretat, i parla sobre els seus circuits especulatius, l'autoria i la composició.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista sonor i maker John Richards/Dirty Electronics que no vem poder incloure en el seu moment.
John Chowning
John Chowning comparteix l'aventura de ser pioner en una disciplina i una època en què utilitzar ordinadors per a generar música era un salt al buit entre l'excentricitat creativa i l'aventura científica.
Luke Fowler
Luke Fowler parla sobre música, ordinadors i instruments, sobre infrasò, ultrasò i els llindars de l’audible, sobre arxius i obsessions, sobre l'afecte com un criteri d'edició fílmic i sobre l'enorme complexitat que implica representar la vida d'una persona.
Elektronmusikstudion (EMS)
El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.
David Burraston
L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant sintetitzadors modulars i seqüenciadors basats en Autòmats Cel·lulars.
El so no té una cara oculta...
Aprofundim en conceptes relatius al temps, lluny de la linealitat i la tradició occidental, basant-se en l'ús de la latència i el delay, els rituals diaris i les col·laboracions en xarxa.