feminisme

La investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l'ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d'alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.

Als anys noranta, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals de Graz (Àustria) detectessin i neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hoffmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps, instants abans que arribessin les autoritats. En aquest podcast, Hoffmüler comparteix la seva passió per la ràdio, així com la seva obsessió per desmuntar l'invisible, en un generós viatge en el temps dels anys 80 fins al dia d'avui, a través de la seva involucració en primera persona a les discussions feministes des dels new media. A la nostra conversa es colen per totes les escletxes la seva militància open source, el fer en comunitat, l'encreuament desacomplexat de disciplines, i la seva dèria per les ones electromagnètiques i les bicicletes.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Céline Gillain que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Susan Bee reivindica el potencial polític i subversiu que art i plaer despleguen quan s'uneixen. I és així com en la seva obra –tant en els seus collages i pintures, com en els seus llibres d'artista– la imaginació, la poesia, l'humor, la subjectivitat, les textures, els colors, els traços i la matèria cobren un paper determinant. La seva formació com a artista, a les acaballes dels seixanta, va avançar en paral·lel als seus primers contactes amb l'activisme feminista i amb d’altres moviments civils com el black power, la defensa dels drets dels homosexuals i les protestes contra la guerra de Vietnam. El 1986 es va embarcar al projecte de M/E/A/N/I/N/G, una revista d'art autogestionada que co-va editar, al costat de la també artista Mira Schor, durant 30 anys. En aquest podcast, Susan comparteix a més a més les particularitats de ser dona, artista i haver superat la barrera dels 65 anys en l'ecosistema artístic novaiorquès actual.