Creative Commons
Memòries polifòniques per a un present compartit #1
En aquest primer episodi d'aquesta mini-sèrie de tres capítols, repassem els inicis del col·lectiu Video-Nou i la seva connexió amb altres creadors que també començaven a treballar amb el vídeo a Catalunya. De la mà de Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller, recalem en la relació que Vídeo-Nou mantenia amb la contra-cultura, l’underground i els moviments llibertaris. I abordem les particularitats del vídeo en tant que eina documental, comunicativa, creativa i reivindicativa, parant atenció a les seves aplicacions dins el context polític i social dels anys de la transició espanyola. Revisem estratègies com el feedback, la contra-informació i accedim als processos de producció dels primers projectes del col·lectiu: "Gràcia. Espais Verds" (febrer-març,1977) i "Campanya política per a la Lliga de Catalunya" (abril-maig, 1977), més conegut com el Vídeo-Bus.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora, editora i acadèmica xilena Macarena García, que no vam poder incloure en el seu moment. La Macarena comparteix el seu interès des dels estudis d'infància per observar i analitzar com els processos i consensos de la cultura, la societat, l’ètica i la política es tensionen des d'aquest espai, aturant-se en les expressions artístiques com la literatura infantil, com a cas d'estudi, i en concret, el llibre-àlbum. Esbossem també una breu genealogia del llibre-àlbum i les múltiples estratègies narratives que es despleguen des d'aquest, dels llibres desafiadors a les relacions no pedagògiques entre imatge i text o la figura de l'el·lipsi.
Kathrin Böhm
En aquest podcast, obrim un glossari de conceptes que imprimeixen i deixen empremta en les múltiples constel·lacions i projectes col·lectius de Kathrin Böhm. Des de la mateixa noció de compost, que ha provocat un gir en la seva manera de treballar i de relacionar-se amb el seu arxiu material en els darrers anys, fins a la revisió de la pròpia idea d'economia que, via Kathrine Gibson, ens ajuda albirar espais de producció de valor, ocults a simple vista. Estratègies i maneres de fer que ens porten a posar matisos i problematitzar altres formes d'entendre les pràctiques socials i/o participatives, o fins i tot a llegir críticament la idea de comunitat.
David Yubraham Sánchez
En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d'espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l'escolta.
Carlos Motta
Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball.