Son[i]a #391

A FONS ÀUDIO #62, l'artista multidisciplinari Carlos Motta ens parla sobre dues peces de la Col·lecció MACBA que, malgrat estar separades per més d'una dècada, comparteixen la inquietud per pensar la relació entre el cos, el dolor, la història i el futur: Nefandus (2013) i Gravedad (2024). La primera, rodada al Carib colombià, sorgeix com un videoassaig ficcional que explora les violències colonials cap als cossos i les sexualitats dissidents a partir d'un viatge fluvial i una doble veu narrativa. Gravedad, per la seva banda, va ser creada en col·laboració amb vuit performers a São Paulo, Brasil, i parteix d'una acció simple però carregada de pes literal i metafòric: sostenir el cos d'un altre. En resposta a l'allau de crues i esgarrifoses imatges que van seguir el 7 d'octubre a Gaza, la peça recorre al gest físic per activar preguntes sobre el sosteniment de la vida i la desensibilització davant del dolor aliè en un món ferit per una violència sistemàtica constantment mediatitzada.

Purita Pelayo (Esmeraldas,1957) és escriptora, fotògrafa i activista pels drets humans, una de les veus imprescindibles en la lluita de les dissidències sexuals a la República de l'Equador El 1997 va fundar, juntament amb Estrella Estévez i Gonzalo Abarca, l’Asociación Coccinelle, la primera organització legalment reconeguda de Gays, Travestis i Transgènere a l'Equador. Des d'aquí, van impulsar la primera marxa de l'orgull al país, van denunciar els abusos policials i van dur a terme un procés judicial que va culminar amb la despenalització de l'homosexualitat aquell mateix any: una victòria històrica que va implicar la declaració d'inconstitucionalitat de l'article 516 del Codi Penal. En aquest podcast, ens endinsem amb Purita Pelayo a la seva pulsió de vida, una vida que no ha buscat permís per existir. Dona sensible, que ha fet de l'activisme una de les múltiples maneres d'habitar el món, actualment enfoca la seva tasca des de la trinxera cultural, buscant la manera de mantenir i fer sostenible la conservació de la memòria trans de l'Equador, a partir d'un enorme arxiu de fotografies que va ser capturant i conservant durant dècades.

En aquest pòdcast parlem amb Wynnie Mynerva sobre la pintura i el cos; sobre la carn, la pell, el pes. Recorrem els seus records formatius a Villa El Salvador i des de la perifèria, on convoquem les amigues, els afectes i les xarxes de suport. Ens aturem en el seu primer taller-casa i en els parcs on venia còpies dels grans mestres occidentals. Parlem també del paper de la medicina i les modificacions corporals en la seva obra, i de l’escàndol que apareix quan el cos es transforma en nom de l’autodeterminació, i no per ajustar-se als cànons de bellesa.

A FONS ÀUDIO 52 el col·lectiu d'artistes Cabello/Carceller ens parlen sobre les seves dues obres presents a la Col·lecció MACBA: “Ya no me importa tu mirada, feb-94” i “A/O (Caso Céspedes), julio 2009-julio 2010”. I a través d'elles reflexionen sobre identitats diluïdes, sobre les possibilitats diverses dels gèneres i sobre la necessitat de crear noves representacions que desestabilitzin els patrons tradicionals amb els quals funcionen les nostres mirades.

Yaneth Valencia és lideresa, activista, mare, poeta i la promotora comunitària de Lila Mujer. Espai polític d'acompanyament, creació col·lectiva i afirmació de la vida de dones negres amb VIH, Lila Mujer va arrencar l’any 2003 a Cali, Colòmbia, als barris populars "del puente para acá Juanchito". En aquest podcast, parlem amb Yaneth Valencia sobre els encreuaments entre vulnerabilitats que afecten les dones negres amb VIH a Colòmbia, vinculant el racisme a la falta d'un sistema de salut públic i analitzant la relació entre el virus i les violències patriarcals, que s'aguditzen amb la guerra i el desplaçament forçat de les poblacions negres i indígenes dels seus territoris.