Son[i]a #391
Carlos Motta
Imatge: Carlos Motta, "Legacy", 2019, cortesia de l'artista i de Mor Charpentier Gallery
Carlos Motta (Bogotà, 1978) entén les seves recerques com un espai potencial d’enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d’una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l’ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l’escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l’oralitat, el documental, el comissariat i l’organització de programes públics i simposis. Espais divergents que evadeixen la mirada neutra i que es despleguen tant des de la poètica de la narrativa com des de posicionaments ideològics clarament definits, amb la intenció de desplegar nous arxius alternatius que posen en valor el coneixement situat i encarnat.
En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball. Per la seva resistència obstinada a definir-se dins d’un estil i/o mitjà específics, escoltem com entra (i surt) del llegat de l’art conceptual. I des del que ell mateix defineix com “un desig sociològic d’entendre”, actualitzem les estratègies del tercer cinema llatinoamericà i el cinéma vérité europeu a través de la seva pràctica, dispositius relacionals i formes esteses de pensar i performar nous arxius.
Conversa: Ricardo Cárdenas, Txe Roimeser i Anna Ramos. Guió: Ricardo Cárdenas. Producció sonora: Violeta Ospina. Veu: Violeta Ospina. So: Grup de treball de RWM, de la llibreria d'Ina GRM.>
programes relacionats
Carlos Motta
A FONS ÀUDIO #62, l'artista multidisciplinari Carlos Motta ens parla sobre dues peces de la Col·lecció MACBA que, malgrat estar separades per més d'una dècada, comparteixen la inquietud per pensar la relació entre el cos, el dolor, la història i el futur: Nefandus (2013) i Gravedad (2024). La primera, rodada al Carib colombià, sorgeix com un videoassaig ficcional que explora les violències colonials cap als cossos i les sexualitats dissidents a partir d'un viatge fluvial i una doble veu narrativa. Gravedad, per la seva banda, va ser creada en col·laboració amb vuit performers a São Paulo, Brasil, i parteix d'una acció simple però carregada de pes literal i metafòric: sostenir el cos d'un altre. En resposta a l'allau de crues i esgarrifoses imatges que van seguir el 7 d'octubre a Gaza, la peça recorre al gest físic per activar preguntes sobre el sosteniment de la vida i la desensibilització davant del dolor aliè en un món ferit per una violència sistemàtica constantment mediatitzada.
Purita Pelayo
Purita Pelayo (Esmeraldas,1957) és escriptora, fotògrafa i activista pels drets humans, una de les veus imprescindibles en la lluita de les dissidències sexuals a la República de l'Equador El 1997 va fundar, juntament amb Estrella Estévez i Gonzalo Abarca, l’Asociación Coccinelle, la primera organització legalment reconeguda de Gays, Travestis i Transgènere a l'Equador. Des d'aquí, van impulsar la primera marxa de l'orgull al país, van denunciar els abusos policials i van dur a terme un procés judicial que va culminar amb la despenalització de l'homosexualitat aquell mateix any: una victòria històrica que va implicar la declaració d'inconstitucionalitat de l'article 516 del Codi Penal. En aquest podcast, ens endinsem amb Purita Pelayo a la seva pulsió de vida, una vida que no ha buscat permís per existir. Dona sensible, que ha fet de l'activisme una de les múltiples maneres d'habitar el món, actualment enfoca la seva tasca des de la trinxera cultural, buscant la manera de mantenir i fer sostenible la conservació de la memòria trans de l'Equador, a partir d'un enorme arxiu de fotografies que va ser capturant i conservant durant dècades.
Wynnie Mynerva
En aquest pòdcast parlem amb Wynnie Mynerva sobre la pintura i el cos; sobre la carn, la pell, el pes. Recorrem els seus records formatius a Villa El Salvador i des de la perifèria, on convoquem les amigues, els afectes i les xarxes de suport. Ens aturem en el seu primer taller-casa i en els parcs on venia còpies dels grans mestres occidentals. Parlem també del paper de la medicina i les modificacions corporals en la seva obra, i de l’escàndol que apareix quan el cos es transforma en nom de l’autodeterminació, i no per ajustar-se als cànons de bellesa.
Cabello/Carceller
A FONS ÀUDIO 52 el col·lectiu d'artistes Cabello/Carceller ens parlen sobre les seves dues obres presents a la Col·lecció MACBA: “Ya no me importa tu mirada, feb-94” i “A/O (Caso Céspedes), julio 2009-julio 2010”. I a través d'elles reflexionen sobre identitats diluïdes, sobre les possibilitats diverses dels gèneres i sobre la necessitat de crear noves representacions que desestabilitzin els patrons tradicionals amb els quals funcionen les nostres mirades.
Yaneth Valencia
Yaneth Valencia és lideresa, activista, mare, poeta i la promotora comunitària de Lila Mujer. Espai polític d'acompanyament, creació col·lectiva i afirmació de la vida de dones negres amb VIH, Lila Mujer va arrencar l’any 2003 a Cali, Colòmbia, als barris populars "del puente para acá Juanchito". En aquest podcast, parlem amb Yaneth Valencia sobre els encreuaments entre vulnerabilitats que afecten les dones negres amb VIH a Colòmbia, vinculant el racisme a la falta d'un sistema de salut públic i analitzant la relació entre el virus i les violències patriarcals, que s'aguditzen amb la guerra i el desplaçament forçat de les poblacions negres i indígenes dels seus territoris.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.