Canvi climàtic

Un gra d'arròs reposa en un camp a la vora del riu Mekong. Un búfal d'aigua trenca el sòl als arrossars d’Ifugao a les Filipines. Una caixa negra amb llavors d'arròs és col·locada en un prestatge del Banc Mundial de Llavors de Svalbard a Noruega, a -18 ° C. A partir d'una llavor tan normal i corrent, l'artista i acadèmica Elaine Gan teixeix una xarxa dinàmica de relacions que connecten l'agroecologia i la sociabilitat més-que-humana, els agricultors de subsistència i el canvi climàtic, les taxonomies contaminades i la teoria feminista. En aquest podcast, Elaine Gan parla sobre la ciència dels cultius, les tecnologies salvatges, la pandèmia global, la diferència radical, l'art d'adonar-se, els fongs Matsutake i, per descomptat, la blablasfera.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista, investigadora i teòrica Elaine Gan.

Samaneh Moafi és arquitecta i investigadora de Forensic Architecture a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. Moafi supervisa el Centre For Contemporary Nature, una divisió de Forensic Architecture que explora la relació entre les violacions dels drets humans, la violència ambiental i el canvi climàtic antropogènic. En aquest podcast, Samaneh Moafi dirigeix la nostra mirada a les nocions d'ecocidi, els béns comuns negatius i la violència ambiental, a la recerca de responsabilitat i canvi. En fer-ho, ens porta a través del desert de Nègueb, núvols tòxics extraterritorials, nius d'orangutans a Indonèsia, incendis forestals i l'ús militar de les ràfegues de vent a la franja de Gaza.

L'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”. Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica i de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.