activisme
Marcelo Expósito
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.
Memòries polifòniques per a un present compartit #3
En el tercer i darrer episodi d’aquesta mini-sèrie en torn al col·lectiu Video-Nou, Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller reflexionen sobre les circumstàncies materials, vivencials i sociològiques que propicien, al 1979, el pas de Vídeo-Nou al Servei de Vídeo Comunitari i posteriorment, al 1983, desemboquen en la dissolució del grup.
Marwa Arsanios
En aquest podcast, l’artista, investigadora i cineasta libanesa Marwa Arsanios obre les diverses tàctiques de conversa que conformen els seus modes de treball a l’escletxa entre l’art i l’activisme. Parlem sobre grups de lectura, l’objecte fílmic, la solidaritat com a pràctica i l’ús de l’economia de l’art per a reunir les comunitats i moviments amb els quals està alineada.
David Yubraham Sánchez
En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d'espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l'escolta.
Núria Güell
En la pràctica de Núria Güell, la institució-museu es converteix en el propi medi artístic: l'artista la manipula, la tiba, l'expandeix, qüestiona les seves lògiques, punts cecs i contradiccions i es proposa desbordar els seus límits. Els seus treballs sempre parteixen de conflictes socials que la interpel·len directament i utilitza els dispositius de l'art com a plataformes per a desarmar les lògiques del poder. En aquest podcast parlem amb Núria Güell sobre les seves metodologies de treball i sobre l'activació de pràctiques artístiques que esdevenen dispositius per a l'escolta. Reflexionem sobre l’ètica i la moral en l'art, i sobre desobediències, psicoanàlisis, precarietats, l'estatut de l'artista i la urgència de recuperar el potencial subversiu de l'art contemporani.