VARIACIONS #7
Transcripció
A càrrec de Jon Leidecker
Als anys noranta, la tecnologia del sampleig va assolir uns nivells de sofisticació i control que van permetre als músics imposar-se realment als seus materials. Mentre que alguns artistes del collage innovaven adoptant el rol tradicional de compositor romàntic, presentant la música resultant com una expressió de la seva personalitat, d’altres continuaven explorant els significats intrínsecs del propi ofici.
En aquest episodi seguim la pista a diverses obres que van contribuir a la implantació del terme “remescla” al vocabulari popular, escoltem com el lector de CD es va unir al tocadiscs com instrument de directe, i connectem el sampleig digital a la història del préstec musical, tot comparant la notació escrita a les tècniques d’edició que els compositors moderns utilitzen per a transformar música existent en noves composicions.
El compositor
Durant els anys vuitanta l'acte de samplejar es va entendre com una pràctica inherentment revolucionària, que qüestionava la definició i l'autoritat del compositor, però la proliferació d'artistes durant la dècada següent va reafirmar aquesta autoritat. A mesura que els artistes s'acostumaven a la seva pràctica com un mitjà d'auto-expressió, el gran públic va reconèixer finalment l'apropiació com una forma legítima de creativitat.
La relació
La convergència dels mitjans de masses i les xarxes socials relega lesdiscogràfiques tradicionals a un segon pla i provoca nous subgèneres, des dels mashups al vaporwave, però també reforça la percepció de la música com a entreteniment consumible. Com estem sent reentrenats en el nostre nou entorn per una estètica que s'ha tornat tan omnipresent que és gairebé invisible? Mai no acabis una narrativa històrica en el present.
Per Jon Leidecker
Aquest assaig enllaça tres exemples històrics del potencial del receptor de ràdio com a instrument musical.
Per Chris Cutler
Chris Cutler investiga com el fet i la pràctica de l'enregistrament sonor han transformat tots els aspectes de la producció i la recepció del so organitzat, donant lloc a nous gèneres i interpretacions.
John Oswald
John Oswald, un dels principals representants de l'apropiacionisme sonor, parla sobre la seva obra.