Son[i]a #395
Imani Mason Jordan
Imani Mason Jordan i Felix Taylor, "Earthly Accomplice". Foto: Anna Fàbrega.
Imani Mason Jordan és una escriptora, artista, editora, curadora i amant de les plantes interdisciplinària, molt compromesa amb les pràctiques col·lectives i el DIWO (“fes-ho amb altres”) des d’una perspectiva feminista negra. Implicada en l’organització política i l’educació popular, l’Imani també advoca per l’abolició del sistema carcerari, i abraça la veracitat emocional i política en tota la seva força i potència, com a estratègia per a transmetre “allò que sabem que és veritat”, a més d’interrompre el dany i desmantellar estructures de poder. “Què significa el testimoni per a les que mai no ens creuen?”, es pregunta. A través del seu treball, l’Imani explora les profunditats del llenguatge, la poètica, l’oralitat i la recitació, entenent el text i la pregària com a espai per a l’experimentació i la sintonia política, i l’escolta, com a espai per a una possible curació. Als seus escrits, la teoria crítica, la desobediència epistèmica, la memòria, el testimoni i el trauma sacsegen el sentit en forma d’assajos, articles, poemes, obres de teatre o cartes d’amor.
En aquest podcast, Imani Mason Jordan reflexiona sobre els significats conflictius de comunitat, alhora que l’engloba “com un sentiment i una relació”. Amb els escrits d’Audre Lorde (i d’altres) com a guia a través de la lectura i l’escolta col·lectives, l’Imani fa una crida urgent a l’acció per a interrompre i superar l’entumiment aclaparador de les nostres emocions. La cadència, la ressonància, la repetició i la urgència corporal dels discursos de protesta operen en el seu vocabulari artístic com a eines clau no només per a construir el món, sinó també per a trencar-lo.
Conversa: Javiera Cádiz, pantea i Anna Ramos. Guió i producció: André Chêdas. Veu: Hiuwai Chu. Sonos: Grup de treball de RWM, de la llibreria de Willem Twee Studios, a Den Bosch.
CC BY-NC-ND 2.5 ES DEED. Attribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5.
Isaac Julien
L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves temporalitats, construccions narratives i formes estètiques, les convencions del cinema blanc heterosexual. En aquest podcast Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l'imaginari audiovisual col·lectiu; sobre els seus continus transvasaments entre el món de l'art, el videoart i el cinema i sobre cinema expandit i muntatge coreogràfic.
Marissa Malik
És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l'astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d'aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si. Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva. Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical.
Françoise Vergès
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.