Son[i]a #382
Itxaso Corral
![Son[i]a #382](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/kali_7.jpeg)
El treball de l’artista Itxaso Corral (Bilbao, 1979) invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d’allò denominat com a arts vives. En el seu espai creatiu, la fisiologia, el llenguatge o la màgia convoquen espais i temps des dels quals vibren en interconnexió amb diferents organismes, buscant aproximar-se al sentiment –més enllà que donar una resposta– a allò que més la preocupa: què vol dir estar viva?
En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d’experiències i llargues temporalitats, així com de l’energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres. Obrim així una porta espaitemporal a formes d’atenció i presència, que es conjuren a partir de la tendresa, l’escolta, l’empatia, la interdependència i el domèstic.
Intervencions sonores
04:48 Aquest organisme que respira
13:33 “Vengo” (fragment poema)
17:42 “Vengo” (fragment poema)
19:58 “Vengo” (fragment poema)
21:05 “Vengo” (fragment poema)
29:46 Lectura partitura “Oscilanta”
35:38 Lectura partitura “Escuchar, auscultar”
40:58 Fèdula dental
42:23 Fèdula dental i “Mandibula”
47:15 Lectura partitura “Olas, aureolas”
48:05 Lectura partitura “Las palabras emanan”
52:12 “Pendiendo de un hilo. Galaxia” (cançó)
56:46 Lectura partitura “Sónica, fónica”
64:37 Lectura partitura “Planta”
67:45 Lectura de vàries partitures “Pulmón”, “Planta”, “Húmedas”
74:11 “Thinking is not cleverness”
75:15 Lectura partitura “Saberes sabiondos”
86:10 Lectura partitura “Unos tanteos, unos extrañamientos”
93:10 Nana
99:21 Lectura partitura “PermeHabilidades”
105:10 Lectura partitura “Los poros de las rocas”
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l'estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s'articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?
Marissa Malik
És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l'astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d'aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si. Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva. Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical.