Son[i]a #356
Eva Rowson
![Son[i]a #356](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/1_lamusea_nyamnyam.jpg)
L’any 2010, quan no trobava espais per a mostrar el seu treball a Londres, Eva Rowson i el seu soci Luke Drozd van començar a organitzar exposicions al seu pis, a 38b Peckham Rye. El que va començar com una mostra a la seva sala d’estar buida aviat es va convertir en un espai acollidor i hospitalari que va albergar espectacles, concerts, transmissions de ràdio i fires de llibres durant vuit anys.
Des de llavors, l’Eva ha estat treballant per a traslladar part d’aquest esperit solidari i inclusiu a institucions culturals com Lighthouse a Brighton, Bergen Kunsthall o Bergen Kjøtt a Noruega. A través d’una triangulació de la pràctica artística, curatorial i gerencial, Rowson dirigeix l’atenció al treball estructural intern que manté en funcionament les institucions, però que d’alguna manera s’invisibilitza en favor dels rols acadèmics i intel·lectuals. Una reinvenció que requereix un manteniment diari, un treball actiu per la diversitat i un enfocament a ser «amable»: un concepte enganyosament simple que segons ella mateixa exigeix una expansió de l’atenció i limita què i qui ens importa. Incidint sobre allò que passa desapercebut però és fonamental mentre es fixa en els detalls de com funcionen les organitzacions, l’Eva desafia obstinadament la teoria a través de les seves pràctiques d’hospitalitat realistes per a fer possibles nous mons en els quals trobar fortalesa.
En aquest podcast, Eva Rowson parla sobre les primeres experiències d’hospitalitat i d’aprenentatge col·lectiu com Open School East, el valor del treball poc carismàtic, organitzar festes amb Andrea Francke, els ensenyaments vitals d’un croissant i com la millor teoria sorgeix de la pràctica.
Kathrin Böhm
En aquest podcast, obrim un glossari de conceptes que imprimeixen i deixen empremta en les múltiples constel·lacions i projectes col·lectius de Kathrin Böhm. Des de la mateixa noció de compost, que ha provocat un gir en la seva manera de treballar i de relacionar-se amb el seu arxiu material en els darrers anys, fins a la revisió de la pròpia idea d'economia que, via Kathrine Gibson, ens ajuda albirar espais de producció de valor, ocults a simple vista. Estratègies i maneres de fer que ens porten a posar matisos i problematitzar altres formes d'entendre les pràctiques socials i/o participatives, o fins i tot a llegir críticament la idea de comunitat.
Dani Admiss
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
Janna Graham
Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.
Sofia Olascoaga
L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.
Andrea Francke
Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la comissària, artista i productora cultural Eva Rowsonl, que no vam poder utilitzar en el seu moment. L'Eva expandeix la seva proposta de "ser amable" (being nice) com a part integral de la seva pràctica curatorial i feina de gestió, al temps que destaca els reptes que comporta mantenir espais segurs i hospitalaris. Les qüestions de les quotes i les infraestructures atravessen la conversa.