Son[i]a #326. Lucía Egaña.
Escenes eliminades
![Son[i]a #326. Lucía Egaña.](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/captura-de-pantalla-2021-03-17-a-les-16.04.22-1280x660.png)
Recuperem aquí fragments inèdits de la conversa amb l’artista, escriptora, docent i activista Lucía Egaña que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de pràctiques autoinstituents, capital simbòlic, la bruixeria y l’oracule com a eina per tal de gestionar la realitat i el seu projecte col·lectiu CENEX.
Entrevista: Verónica Lahitte, Antonio Gagliano, Violeta Ospina i Anna Ramos. Edició: Verónica Lahitte i Antonio Gagliano. So: fragment de "CENEX. Enciclopedia parcial. 09 Minería Digital".
Lucía Egaña
Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu. La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s'ancoren en les pedagogies informals i els sabers subalterns, com poden prendre la forma d'arxius dissidents o instal·lacions, vídeos i àudios en el seu estat més larvari. En aquest podcast conversem amb Lucía Egaña sobre processos pedagògics, dissidència bibliogràfica, escriptura salvatge i sobre el potencial generatiu i afirmatiu de la ràbia. Parlem sobre polítiques identitàries, espais no mixtos, l'amistat com a motor dels processos de recerca, i la potència del que s'articula des de la informalitat i els afectes.
Maria F. Dolores/AMOQA
AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.
val flores
Prenem uns mates amb val flores i xerrem sobre pedagogia queer, escriptura i microactivismes, sobre la pràctica docent com a pràctica política, sobre el queer com a forma de dissidència capaç d'activar sabers deshetrosexualizants i sobre la necessitat d'articular noves maneres d'habitar i escriure les nostres identitats que derroquin les fronteres del gènere, la raça i la classe.
Suely Rolnik
Entrevista amb Suely Rolnik sobre la dimensió ètica, estètica, política i clínica de l'experiència artística.