Son[i]a #287
Sofia Olascoaga
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l’Unió Europea. Llibreria de sons a càrrec de Roc Jiménez de Cisneros i Stephen Sharp, produïda als estudis d’Ina GRM (París). Entrevista a càrrec d’Anna Ramos. Guió de Loli Acebal. Produït per Violeta Ospina.
Cuernavaca és una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d’intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980. Allà van dur a la pràctica iniciatives socials enfocades a assajar noves formes de vida i aprenentatge.
El 1967, Ivan Ilich i Valentina Borremans, van impulsar, amb la complicitat del bisbe Sergio Méndez Arceo, el CIDOC (Centro Intercultural de Documentación), un arxiu i punt de trobada destinat a documentar i impulsar el canvi social a Llatinoamèrica. El prior Gregorio Lemercier, per part seva, animat per Erich Fromm, va iniciar un procés de psicoanàlisi col·lectiva al Monestir benedictí de Santa María de la Resurrección, que derivaria, l’any 1956, en la creació del Centro Psicoanalítico Emaús. I la periodista Betsie Hollants va abandonar el CIDOC l’any 1969 per crear el CIDHAL, un centre dedicat a l’estudi de la situació de les dones a l’Amèrica Llatina.
Sofía Olascoaga (Ciutat de Mèxic, 1980) és artista, comissària i investigadora. El fet d’haver crescut en una comunitat fundada pels seus pares, al costat d’altres famílies, a la ciutat mexicana de Cuernavaca, ha marcat la seva trajectòria, portant-la a transitar per les fronteres de l’art contemporani, l’educació, la recerca i la creació d’espais de treball col·lectiu. Entre d’altres derives, Olascoaga va emprendre el 2011 un projecte de recerca col·lectiva titulat Entre utopía y desencanto. Una genealogía afectiva, des del qual es va proposar revisar aquesta història recent de Cuernavaca, per tal d’entendre també la seva experiència d’infància i esbossar la manera en què aquestes pràctiques convivencials ressonen en el present.
En aquest podcast Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències d’aquesta Cuernavaca reivindicativa i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d’Occident a Llatinoamèrica. Olascoaga també assenyala el silenci històric al qual s’han vist sotmeses les veus de les dones i de les comunitats indígenes en aquest tipus de projectes.
Escenes eliminades
Recuperem aquí un fragment inèdit de la conversa amb l'artista, educadora i investigadora Mônica Hoff , en el que problematitza la noció de creativitat, que no vam poder incloure en el seu moment.
Andrea Francke
Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.
Eva Rowson
La comissària, artista i gestora cultural Eva Rowson parla sobre les seves primeres experiències d'hospitalitat i d'aprenentatge col·lectiu com Open School East, el valor del treball poc carismàtic, organitzar festes amb Andrea Francke, els ensenyaments vitals d'un croissant i com la millor teoria sorgeix de la pràctica.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Olivia Plender que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Olivia Plender
L'artista i investigadora Olivia Plender parla sobre productivitat i cures, sufragistes i museus, adolescència i escoles, sobre col·lectius sense líders carismàtics, educació encarnada i la possibilitat de transformar els errors en discussions sinceres.
Janna Graham
Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.
Irit Rogoff
Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Sofía Olascoaga que no vam poder utilitzar en el seu moment.