Son[i]a #286
Peter Zinovieff
Un cobert de jardí aïllat sobre el riu Tàmesi, el primer ordinador personal del món i la visió romàntica de crear una màquina de música emocional: aquest va ser l’escenari en el qual Peter Zinovieff, compositor, enginyer i geòleg, va fer els seus primers passos per a convertir-se en un llegendari pioner de la música electrònica durant els anys seixanta.
En aquella època, Zinovieff estava enfeina muntant un estudi a casa seva, a Londres, fent servir una computadora PDP-8 per tal de controlar equips de generació de so. Aquesta computadora tenia quatre kilobytes de memòria i no tenia disc dur. Quan més tard la va expandir a 32 kilobytes d’emmagatzematge, Zinovieff va pensar que mai no arribaria a omplir-la. Fins llavors, les computadores similars només s’utilitzaven en fàbriques, universitats i laboratoris, per la qual cosa no és d’estranyar que les composicions de Zinovieff d’aquesta època fossin experiments sonors radicals, i que el seu estudi fos tan difícil de fer servir. Més tard, aquella mateixa dècada, Zinovieff també va utilitzar ordinadors PDP-8 per a la primera actuació musical en viu d’un ordinador sense acompanyament.
La necessitat de sostenir econòmicament l’estudi va dur Zinovieff a llançar EMS amb dos socis: David Cockerel i Tristram Cary. EMS, una empresa dedicada a la fabricació de sintetitzadors portàtils, va produir el popular VCS 3, així com altres equips de música electrònica com el Synthi, el MUSYS i el Vocoder. A les acaballes dels seixanta, EMS era una de les quatre companyies que comercialitzaven sintetitzadors, juntament amb ARP, Buchla i Moog, però a la dècada de 1970 EMS va entrar en fallida i Zinovieff es va desfer del seu estudi.
Al llarg de la seva carrera, Zinovieff va col·laborar principalment amb Harrison Birtwistle i Hans Werner Henze, però el seu treball i estudi van estimular l’interès d’innombrables bandes, músics i compositors des de l’acadèmia fins a la fama pop, de Ringo Starr a Karlheinz Stockhausen. Juntament amb Delia Derbyshire i Brian Hodgson, Zinovieff també va dirigir Unit Delta Plus, un col·lectiu per a crear música electrònica comercial que no va acabar de funcionar. Després d’una pausa d’uns vint anys durant els 80 i 90, l’artista Russell Haswell li va encarregar una nova peça l’any 2011. Des de llavors, Zinovieff ha tornat a compondre i desafiar la música electrònica tal com la coneixem.
En aquest podcast, Zinovieff ens parla de com va muntar el primer ordinador personal del món, de l’època d’EMS i de l’equip humà que el va acompanyar, del listening room, l’acadèmia, Harrison Birtwistle i Hans Werner Henze, d’enginyeria i experimentació, de com no mantenir un arxiu de so, de geologia, d’Unit Delta Plus, de com engegar un sintetitzador amb un molí de vent i de com demanar-li a un ordinador que composi una bella cançó.
Cites musicals
01 Peter Zinovieff, “January tensions”, 1968 (4:45)
02 Peter Zinovieff, “Tarantella”, 1966 (3:46)
03 Peter Zinovieff and Alan Sutcliffe, “March probabilistic”, 1968 (4:19)
04 Peter Zinovieff “Lollipop for Papa”, 1968 (6:25)
05 Peter Zinovieff and Alan Sutcliffe, “ZASP”, 1968 (5:10)
06 Peter Zinovieff and Harrison Birtwistle, “Chronometer”, 1971 (24:16)
07 Peter Zinovieff and Hans Werner Henze, “Tristan (long section)”, 1973 (7:39)
08 Peter Zinovieff, “Now’s the time to say goodbye”, 1978 (4:11)
Peter Blasser
Peter Blasser és un dissenyador d'instruments electrònics únic en el món de l'artesania dels sintetitzadors. Els dissenys dels seus circuits catalitzen conceptes filosòfics en capritxosos sintetitzadors analògics que han anat evolucionant des que va començar la seva empresa, Ciat-Lonbarde, a Baltimore fa més de quinze anys. En aquest podcast, Peter Blasser ens presenta els seus instruments ambientals i medita sobre la seva visió de l'electrònica i els sintetitzadors com a forma de creativitat. En el procés s'invoca la fusta, la llum del sol, el vent, el tacte i l'artesania.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb el dissenyador d'instruments Peter Blasser que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de treballar amb fusta, construir mons i instruments esotèrics.
Elektronmusikstudion (EMS)
El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Peter Zinovieff que no vam poder utilitzar en el seu moment.
John Chowning
John Chowning comparteix l'aventura de ser pioner en una disciplina i una època en què utilitzar ordinadors per a generar música era un salt al buit entre l'excentricitat creativa i l'aventura científica.