Son[i]a #258
Domènec
A mitjans del anys noranta, Domènec (Mataró, 1962) comença a reflexionar sobre el compromís que l’artista ha de prendre envers el seu entorn social i polític. Se n’adona llavors que arquitectura i urbanisme són les arts que més directament incideixen en la vida quotidiana de les persones. I així, simultaniejant les seves recerques entorn les potencialitats socials de l’arquitectura i els dispositius de l’art, comença a traçar una trajectòria artística que s’ha materialitzat en forma d’escultures, maquetes, instal·lacions, vídeos, fotografies, workshops i intervencions a l’espai públic.
En els seus treballs, Domènec posa en crisis els grans relats emancipatoris de la modernitat i assenyala les disfuncions de les utopies arquitectòniques del segle XX, però sense caure mai en els paranys apocalíptics i distòpics del neoliberalisme. La seva és més aviat una crítica regeneradora, una lluita des del camp simbòlic per reconstruir i ocupar espais de revolta des d’allò micro, local i quotidià.
En aquest podcast, Domènec ens parla sobre els seus processos de treball i documentació –el que ell anomena una “investigació bastarda”, sempre a cavall entre l’art, l’antropologia, la sociologia, la història, el periodisme i l’activisme)–. Reflexiona també sobre la naturalesa dels espais de l’art en tant que espais púbics, i repassa en profunditat algunes de les seves obres més destacades, com ara “Existenzminimum” (2002), “Playground (Tatlin en México)” (2011), algunes de les peces realitzades en el context d’Israel i Palestina i l’obra de nova creació, “Audiència pública” (2018).
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Domènec que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Eyal Weizman que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Eyal Weizman
Eyal Weizman parla sobre els principis bàsics de l'arquitectura forense, les seves aplicacions pràctiques i la seva vinculació al món de l'art i la creació.
Florent Bex sobre Gordon Matta-Clark
Florent Bex explica la manera de treballar de Matta-Clark, el context en què es van conèixer i la forma en què les filmacions, fotografies i dibuixos que ell feia com a documentació es van acabar convertint en la seva obra.