Son[i]a #154
Florent Bex sobre Gordon Matta-Clark
Gordon Matta-Clark, artista estatunidenc d’ascendència xilena, va explorar diverses formes d’intervenció arquitectònica.
Arquitecte de formació, se’l coneix sobretot pels building cuts, talls i extraccions efímeres en edificis que va realitzar durant la dècada dels setanta. Amb la seva obra, que planteja una reflexió sobre conceptes com propietat privada, especulació, privacitat, misèria, abandonament o aïllament, Matta-Clark va intentar obrir una bretxa en el sistema capitalista.
El 2011 el col·leccionista Harold Berg va adquirir l’arxiu fotogràfic relacionat amb Matta-Clark de Florent Bex, director de l’Internationaal Cultureel Centrum d’Anvers, i el va dipositar indefinidament a la Fundació MACBA. Amb la incorporació de les 46 obres de la Col·lecció LATA de Berg, la Col·lecció MACBA reuneix ara un total de 74 obres de Matta-Clark.
SON[I]A parla amb Florent Bex sobre la manera de treballar de Matta-Clark, el context en què es van conèixer i la forma en què les filmacions, fotografies i dibuixos que ell feia com a documentació es van acabar convertint en la seva obra.
programes relacionats
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Domènec que no vam poder utilitzar en el seu moment. L’artista i investigador Domènec ens regala 13 minuts més de conversa en els que reflexiona sobre les estratègies de l’art i la investigació artística. Parlem també sobre la utopia, com una projecció cap a un espai que no existeix, i l’arqueologia de les utopies que fa des del seu treball de recerca. Acabem parlant de revolucions i de la seva fascinació pel que ell anomena “actes purs d’iconoclàstia” o “afirmacions d’autonomia”.
Bartomeu Marí, Carles Guerra, Harold Berg i Renzo Rossellini parlen de l'actual presentació de la Col·lecció MACBA.
Domènec
Domènec ens parla sobre els seus processos de treball i documentació –el que ell anomena una "investigació bastarda", sempre a cavall entre l’art, l’antropologia, la sociologia, la història, el periodisme i l'activisme)–. Reflexiona també sobre la naturalesa dels espais de l'art en tant que espais púbics, i repassa en profunditat algunes de les seves obres més destacades.