RADIOACTIVITAT #4
Elektronmusikstudion (EMS)
Mats Lindström és enginyer electrònic, compositor i músic. La seva obra s’ha presentat en concerts, produccions teatrals i de dansa, d’art radiofònic i en forma d’instal·lacions sonores. També ha format part de la comunitat artística a la Societat Fylkingen des dels anys vuitanta i actualment és el director de l’Elektronmusikstudion (EMS), el centre de música electroacústica sueca i d’art sonor a Estocolm.
Fundat el 1964, l’EMS s’ha convertit des de llavors en un dels estudis més importants per a la recerca, l’art radical i la música a Europa. Karl-Birger Blomdahl, compositor i primer director musical de la ràdio sueca, va encarregar la construcció d’un estudi de música electrònica l’any 1965 com a eix central de l’EMS. L’anomenat Sound Workshop va obrir les seves portes als compositors en un antic estudi de ràdio sota la direcció de Knut Wiggen, un compositor radical i pioner de l’electrònica noruec. La seva idea era que l’EMS no fos només un estudi electroacústic, sinó que funcionés també com a institució de recerca d’abast internacional, cosa que va dur, el 1970, a la inversió en un avançat estudi de música per ordinador.
Es podria dir que les visions lleugerament divergents darrere de cadascun d’aquests estudis responen als diferents punts de vista, clarament enfrontats, dins del propi EMS. L’enfocament basat en la recerca futurista fomentat per Wiggen quedava lluny del consens, ja que alguns compositors creien que l’EMS havia de permetre una experimentació empírica i pràctica. I no obstant això, va ser precisament aquest mateix pluralisme el que va permetre que l’EMS contribuís decisivament a l’avanç de la música electrònica i exercís un paper fonamental en l’aparició del moviment text-sound durant els anys seixanta.
Amb una combinació d’elements electroacústics i provinents de la poesia sonora, el gènere del text-sound va arrencar del llegat de moviments anteriors com la poesia concreta, i escenes com ara Fluxus i el lettrisme, interessades en un ús del llenguatge més enllà dels seus valors convencionals. El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l’artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d’una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça “Fåglar I Sverige” (aus a Suècia). Ilmar Laaban, Lars-Gunnar Bodin, Åke Hodell i Bengt Emil Johnson aviat van seguir les seves passes, convertint-se així en els referents de la tradició text-sound.
Al llarg de les dècades posteriors, la complexitat i l’ampli espectre de produccions de qualitat gestades des de l’EMS van convertir l’estudi en un punt de trobada per a artistes com Rune Lindblad, Ákos Rózmann, Henri Chopin, Sonja Åkesson i Sten Hanson. El centre també va assentar les bases d’un ambient més permeable i divers del qual segueix gaudint avui: un estudi obert a l’art sonor, l’electrònica en viu, els mitjans de comunicació, els conservatoris i els programes d’escoles d’art, que dóna alberg a 300 productors i compositors cada any.
Edwin van der Heide
In this podcast, we talk with Edwin van der Heide about using radio as a way into the public, outside world, and about radio as a highly regulated space that sometimes resists experimentation. We discuss his early interest in short and medium wave radio and how it came to be expressed in these immersive, awe-inspiring installations, and we speculate about the production of meaning inherent in each of them.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Peter Zinovieff que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Peter Zinovieff
Peter Zinovieff ens parla de com va muntar el primer ordinador personal del món, de l’època d’EMS i de l'equip humà que el va acompanyar, del listening room, l'acadèmia, Harrison Birtwistle i Hans Werner Henze, d’enginyeria i experimentació, de com no mantenir un arxiu de so, de geologia, d’Unit Delta Plus, de com engegar un sintetitzador amb un molí de vent i de com demanar-li a un ordinador que composi una bella cançó.
L'escena seminal de ràdios pirates a Londres
L'expert en estudis de mitjans Matthew Fuller ens parla dels orígens i el llegat de la cultura de la ràdio pirata a Londres, centrant-se especialment en aquest fèrtil període de renaixement DIY, en el qual la ràdio va recuperar un rol de protagonista en un context àvid de canals alternatius abans de l'arribada d'internet.
Lizzie Borden i "Born in Flames"
La ràdio pirata és un dels protagonistes i motius principals del fil narratiu de “Born in Flames”. En aquest petit fragment, Lizzie Borden explica les diferents raons per les quals es va fixar en el fenomen de les ràdios lliures europees i com aquest recurs la va ajudar a articular les diferents agendes d'aquesta pel·lícula de culte.
John Chowning
John Chowning comparteix l'aventura de ser pioner en una disciplina i una època en què utilitzar ordinadors per a generar música era un salt al buit entre l'excentricitat creativa i l'aventura científica.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Mats Lindström que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Once Upon a Time in CA
Un "spaghetti western" sobre l'escena de música experimental a la Costa Oest als anys 80.