RADIOACTIVITAT #3
Lizzie Borden i "Born in Flames"
“Born in Flames” (1983), la segona pel·lícula de la cineasta autodidacta i pionera del cinema queer i lèsbic militant Lizzie Borden, desplega, segons paraules de Sophie Mayer, un relat de «ciència ficció afrofuturista feminista», que malgrat haver estat estrenat el 1983 és de plena actualitat.
Realitzada sense guió previ –amb el que ella anomena narració inductiva– i rodada durant quatre anys amb un pressupost d’amb prou feines 40.000 dòlars, Borden fa de la taula de muntatge un dels seus millors aliats i recorre al pseudodocumental per tal de suplir amb intuïció i obstinada lucidesa les manques que comporten la precarietat i l’amateurisme al món del cinema.
És en aquest context que la ràdio pirata es converteix en un dels protagonistes i motius principals del fil narratiu de “Born in Flames”. En aquest petit fragment, Lizzie Borden explica les diferents raons per les quals es va fixar en el fenomen de les ràdios lliures europees i com aquest recurs la va ajudar a articular les diferents agendes d’aquesta pel·lícula de culte.
Reni Hofmüller
Als anys noranta, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals de Graz (Àustria) detectessin i neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hoffmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps, instants abans que arribessin les autoritats. En aquest podcast, Hoffmüler comparteix la seva passió per la ràdio, així com la seva obsessió per desmuntar l'invisible, en un generós viatge en el temps dels anys 80 fins al dia d'avui, a través de la seva involucració en primera persona a les discussions feministes des dels new media. A la nostra conversa es colen per totes les escletxes la seva militància open source, el fer en comunitat, l'encreuament desacomplexat de disciplines, i la seva dèria per les ones electromagnètiques i les bicicletes.
Elektronmusikstudion (EMS)
El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.
Lizzie Borden
La directora i activista Lizzie Borden parla sobre les seves tres primeres pel·lícules -"Re-grouping” (1976), "Born in Flames" (1983) i "Working Girls" (1986)-, sobre creació cinematogràfica inductiva i deductiva, sobre rodar sense guió, sobre la importància del muntatge, sobre l'ús de les estratègies documentals en pel·lícules de ficció, sobre la distribució alternativa com a forma d'activisme, sobre l'absència de representació de les dones en l'àmbit cinematogràfic i sobre la seva concepció de la televisió com a futur de l'audiovisual.
L'escena seminal de ràdios pirates a Londres
L'expert en estudis de mitjans Matthew Fuller ens parla dels orígens i el llegat de la cultura de la ràdio pirata a Londres, centrant-se especialment en aquest fèrtil període de renaixement DIY, en el qual la ràdio va recuperar un rol de protagonista en un context àvid de canals alternatius abans de l'arribada d'internet.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Mats Lindström que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Radio Tomate
RADIOACTIVITAT observa de prop dos ràdios lliures seminals, la bolonyesa Radio Alice i la parisenca Radio Tomate, com a singulars casos d'estudi en els quals conflueixen l'autogestió, l'organització descentralitzada i el DIY. La mini-sèrie serveix d'introducció al moviment de la ràdio lliure, que a les acaballes dels setanta va emergir en diverses parts del món a partir de la necessitat de donar veu a actors desvinculats de l'establishment mediàtic: una alternativa al relat del poder que es pot llegir també com l'avantsala a l'estructura horitzontal i rizomàtica de les xarxes digitals.
Radio Alice
RADIOACTIVITAT observa de prop dos ràdios lliures seminals, la bolonyesa Radio Alice i la parisenca Radio Tomate, com a singulars casos d'estudi en els quals conflueixen l’autogestió, l’organització descentralitzada i el DIY. La mini-sèrie serveix d’introducció al moviment de la ràdio lliure, que a les acaballes dels setanta va emergir en diverses parts del món a partir de la necessitat de donar veu a actors desvinculats de l’establishment mediàtic: una alternativa al relat del poder que es pot llegir també com l’avantsala a l’estructura horitzontal i rizomàtica de les xarxes digitals.