OBJECTUALITAT #8
Música de Jessica Ekomane. Comissariat i produït per Roc Jiménez de Cisneros.
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena.
Comencem amb l’antropòloga costa-riquenya Andrea Ballestero, que ens desgrana les seves experiències, el seu treball de camp i les seves conceptualitzacions en l’anàlisi del món subterrani. L’Andrea ens parla dels aqüífers com a objectes increïblement complexos, i de la nostra relació amb els seus límits físics. Com ella mateixa diu, “Els aqüífers interrompen molts dels nostres hàbits de creació de sentit, ja que requereixen que recalibrem els nostres vocabularis analítics i polítics cap a figures i contextos oscil·lants, volums inusuals i les seves dinàmiques”. Amb ella parlem d’aigua i moviment, pensament volumètric i espais saturats, però també de coves i mines com els objectes que la geologia i la indústria minera han utilitzat principalment per a donar forma a les nostres preconcepcions del subsol. El treball de l’Andrea problematiza la visió comunament acceptada del món subterrani com un mitjà fix i estàtic. Ens parla d’això, i també de la mercantilització de l’aigua, “una substància que empeny tot tipus de límits en els nivells conceptual, pragmàtic, encarnat i afectiu”.
D’altra banda, l’artista i activista estatunidenca Chris Korda parla, i de vegades crida, sobre l’extinció en relació al creixement de la població. La nostra conversa gira entorn de la procreació, les corbes exponencials, el post-antihumanisme i com totes aquestes coses estan estretament interconnectades en la nostra obsessió com a espècie per l’absència de límits. També parlem sobre el canvi de tàctiques de la seva Església de l’Eutanàsia, una fundació educativa sense fins de lucre dedicada a restablir l’equilibri entre els humans i les espècies restants de la Terra: des del sarcasme i les tàctiques de xoc dels seus primers temps, fins a la versió actual de l’organització, molt més preocupada per transmetre el missatge, el més alt i clar possible.
Sarah Nuttall
Al llarg dels últims deu anys, el treball de l'acadèmica sud-africana Sarah Nuttall s'ha centrat en la crítica postcolonial, la teoria urbana i els estudis literaris i culturals, especialment relacionats amb Àfrica i les seves diàspores. Actualment la seva àrea d'interès gira entorn de l'aigua, les pluges intenses, les inundacions i l’hidrocolonialisme, i com aquests es creuen amb la materialitat, el temps i la vida quotidiana. Però també sobre com es pot analitzar i seguir la pista de l'aigua en obres de ficció literària del continent africà. “Pluvialitat”, el terme que va encunyar per a aquest propòsit, serveix com a marc conceptual i enfocament metodològic per al seu estudi de la pluja en una era d'emergència climàtica extrema.
Marcant silencis
Undead Matter és una conversa oberta sobre la relació entre la vida i la matèria en constant canvi del nostre univers, a mesura que aquesta ressorgeix rítmicament al llarg dels mil·lennis. En aquest segon episodi, la poetessa Myung Mi Kim parla amb la geògrafa Kathryn Yusoff sobre les vides i històries demarcades en el silenci entre les paraules i entre els estrats rocosos.
Pols emergent interestelar
Undead Matter, la nova sèrie de Sophie J Williamson, és una conversa oberta sobre la relació entre la vida i la matèria en constant canvi del nostre univers, a mesura que aquesta ressorgeix rítmicament al llarg dels mil·lennis. En el primer episodi, l'artista i poeta Himali Singh Soin i l’astrobiòleg Chandra Wickramasinghe parlen sobre diferents senyals de vida del cosmos, la teoria de la panspèrmia i la biosfera de la galàxia.
Andrea Ballestero
L'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”. Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica i de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.