INTERRUPCIONS #12
Un cap de setmana perdut de techno-pop al Mig Oest rural americà
A càrrec de Terre Thaemlitz
En el moment en què el pop comercial es va convertir realment en un producte electrònic en termes d’instrumentació i edició amb sintetitzadors i sàmplers (primer en el cas de l’R&B i el hip-hop, i després al pop mainstream), tant el pop com la cultura electrònica underground (techno, house, etc.) van deixar completament de banda el so sintètic del techno-pop. En aquest sentit, el techno-pop constitueix un capítol perdut, aïllat de les pràctiques tradicionals del pop.
Sovint, el techno-pop queda relegat a poc més que una ombra del nou romanticisme, el punk o l’electro. No obstant això, el seu èmfasi estricte en l’electrònica i el rebuig crític de la cultura rock (si més no al principi) fan del techno-pop un dels gèneres més importants, encara que breus, del segle passat. Cal dir, però, que el meu punt de vista està òbviament deformat per una educació al Mig Oest rural dels Estats Units, on la música electrònica no només era escassa, sinó que causava fòbia i aversió a la majoria de la gent.
Terre Thaemlitz, 2013
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Lyra Pramuk que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Diedrich Diederichsen. Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de l'entrevista amb el crític cultural i periodista musical Diedrich Diederichsen.
Diedrich Diederichsen
El crític cultural i periodista musical Diedrich Diederichsen parla sobre el paper de la crítica en l'art contemporani, la dimensió social de la música d'avui, i els vincles i diferències entre el món de l'art i el de la música.
La veu inhumana
Logopedes, lingüistes, empresaris, artistes i músics han somiat amb emular la parla humana des de finals del segle XVIII. En aquest mix, Genís Segarra, un apassionat del tema, traça un personal recorregut amb la síntesi de veu com a fil conductor.
Durada
Aquest episodi explora el concepte de la durada a la música. El programa aborda les diferents tècniques que compositors i músics han utilitzat per a explorar la idea de la durada, tant a gran com a petita escala.
Exclusives
Obres exclusives de Laurie Spiegel i Terre Thaemlitz.
Isaac Julien
L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves temporalitats, construccions narratives i formes estètiques, les convencions del cinema blanc heterosexual. En aquest podcast Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l'imaginari audiovisual col·lectiu; sobre els seus continus transvasaments entre el món de l'art, el videoart i el cinema i sobre cinema expandit i muntatge coreogràfic.
Faka
Desire Marea i Fela Gucci parlen de la representació de la masculinitat i l'autocontrol, la vulnerabilitat, el feminisme de Siyakaka, la cultura pop sud-africana als anys 90, els cossos queer racialitzats, la música com a mitjà i de com afrontar les contradiccions.
Lyra Pramuk
La compositora i productora americana
Lyra Pramuk comparteix moments clau de la seva infància i adolescència, atravessada per una educació religiosa i musical rigoroses, i el camí posterior per deconstruir la identitat assignada, aferrant-se a la seva afició per la ciència ficció i els jocs de rol com a instruments bàsics per reinventar-se. Parlem també de performativitat, resistència al text, música no verbal, el treball en directe vs l'estudi, les lògiques d'enregistrament de la indústria musical, la importància del sentiment de comunitat queer i l’escena de clubs a Berlín.