FONS ÀUDIO #49
Peter Downsbrough
Meticulosament llistat en forma de catàleg, l’extens corpus artístic de Peter Downsbrough (New Bunswick, 1940) podria semblar fins i tot dispers. Fotografies, peces cartogràfiques, escultures, obres sonores, maquetes, vídeos, jocs tipogràfics… I així i tot, la seva és una d’aquestes obres extremadament cohesives – un mosaic de tècniques i recursos perfeccionats durant dècades amb l’objectiu d’explorar un conjunt relativament breu d’idees, que apareixen de manera recurrent en cadascun d’aquests formats.
“En realitat, tot va de línies”, li deiem mig en broma durant l’entrevista. Al qual ell responia: “En realitat, tot va d’espai”. L’espai urbà i la subtil intervenció sobre els seus elements arquitectònics, que Downsbrough articula mitjançant l’aplicació de talls, límits i marcs imaginaris que ens obliguen a repensar el quotidià en termes de dins-fora, visible-invisible, simètric-asimètric, o abans-després.
Les cinc composicions fotogràfiques sense títol de finals dels setanta i principis dels vuitanta que formen part de la Col·lecció MACBA, són bons exemples d’aquest rigorós exercici geomètric de delimitació visual de l’espai, però al mateix temps representen només una de les facetes d’allò que ell defineix com el seu “vocabulari”.
A FONS ÀUDIO #49, Downsbrough parteix d’aquestes peces per tal d’aprofundir en la resta de la seva obra, des de la seva fascinació per la fotografia fins als experiments amb el llenguatge, les publicacions (com un espai més a explorar), o les particularitats urbanístiques de dos dels escenaris més freqüents a les seves obres: les ciutats de Nova York (on va començar a treballar com a artista a principis de la seva carrera a la dècada dels seixanta) i Brussel·les, on resideix des de 1989.
Francesc Torres
Francesc Torres (Barcelona, 1948) és artista, assagista, poeta, col·leccionista i comissari d'exposicions. Vinculat a l'art conceptual des de finals dels seixanta, ha estat a més una figura pionera en l'ús de la instal·lació com a dispositiu artístic i narratiu amb el qual investigar les possibilitats de l'espai expositiu, de l'objecte artístic i de les interaccions que s'estableixen entre el públic i l'obra. La memòria històrica, entesa com a categoria política, ha estat una altra constant en el seu treball. En aquest podcast, Francesc Torres contextualitza un seguit d'obres seves a la Col·lecció MACBA, alhora que repassa els seus anys a París treballant amb Piotr Kowalski, les seves primeres perfomances als Estats Units, reflexiona sobre les propietats estètico-polítiques de la instal·lació, sobre memòria històrica, col·leccionisme i sobre el paper dels museus.
Teal Triggs
Teal Triggs parla sobre els antecedents històrics dels zines i el seu paper fonamental en la generació de comunitats fora del mainstream. També analitza la relació entre tecnologia i estètica, i entra detalladament en el moviment Riot Grrrl i el llenguatge i univers visual que va obrir l'encreuament entre música, DIY, activisme, feminitat i feminisme en l'àmbit de l'autoedició.
Akram Zaatari
A FONS ÀUDIO #48, Akram Zaatari contextualitza "Nature morte", obra a la Col·lecció MACBA. Aquesta pel·lícula es va produir per a l’exposició Les "Inquiets - 5 artistes sous la pression de la guerre", centrada en la guerra a l’Orient Mitjà i les seves representacions i es va exposar al Centro Georges Pompidou de París el 2008.
Reflexions sobre el boom de l'edició independent en el context artístic
L'edició independent de publicacions està vivint un autèntic boom en el context artístic. Abans de veure explotar la bombolla, parlem amb Kit Hammonds i Bernhard Cella sobre el boom de les publicacions d'artista, la recuperació de tècniques d'impressió considerades obsoletes, la falta de risc de les col·leccions institucionals, la professionalització i la generació digital.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Enric Farrés Duran que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Enric Farrés Duran
Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.