FONS ÀUDIO #13
Àngels Ribé
Àngels Ribé (Barcelona, 1943) pertany a una generació d’artistes que inicien la seva trajectòria a les acaballes dels anys seixanta, moment de profunds canvis polítics i socials que repercuteixen directament en la manera de concebre la pràctica artística.
L’obra d’art abandona la categoria d’ens estètic autònom que havia ostentat durant la modernitat per a obrir-se a un procés de desmaterialització i socialització que propicia noves relacions amb l’espectador, la institució artística i el mercat.
L’any 1967 Àngels Ribé, asfixiada per l’ambient opressiu de la Barcelona de l’època, es trasllada a París per a estudiar Sociologia. Allà participa en els moviments del Maig del 68 i poc després comença a treballar al taller de l’escultor Piotr Kowalski. La seva vocació artística ja estava ben clara.
El 1969 presenta públicament la seva primera instal·lació, “Laberint”: un laberint circular de plàstic groc transparent, que convertia l’espai expositiu en escenari fluït de recorreguts improvisats pels espectadors.
A la dècada dels setanta Ribé es trasllada als Estats Units (Chicago i Nova York) on entra en contacte amb una sèrie d’espais artístics alternatius que es feien ressò de l’activitat emergent del moment i aviat comença. Es consoliden llavors les essències d’una gramàtica artística que ja s’havia esbossat en l’etapa parisenca. La desenfatització de l’objecte es fa ara evident.
Ribé executa performances i instal·lacions de caràcter efímer que documenta poèticament mitjançant la fotografia. El seu cos es converteix en el principal articulador d’accions extremadament meditades en les quals els elements i processos de la natura adquireixen un paper central.
Ribé accedeix a la natura per dues vies: una més immediata i sensorial, lligada a les seves manifestacions físiques –”Intersecció de llum”, “Intersecció de pluja”, “Intersecció d’onada”, totes de 1969–, i una altra més abstracta en la qual la geometria actua com el principi vertebrador. El triangle esdevé aquí una forma fundacional primigènia que l’artista utilitza en relació amb la seva pròpia dimensió corporal, tal com pot apreciar-se als treballs de la sèrie “3 punts” (realitzats entre 1970 i 1973) o a “Invisible Geometry 3” (1973).
A la dècada dels vuitanta Ribé torna a Espanya i recupera l’interès pel caràcter objectual de l’obra d’art i per la seva materialització escultòrica. Treballa primer amb ferro i –a partir del 2000– amb neons que la connecten de nou amb la incorporeïtat de la llum i de l’espai.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Robert Janz que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'esculptor Sergi Aguilar que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Sergi Aguilar
Sergi Aguilar ens parla sobre els seus inicis en el camp de l'orfebreria, sobre postmodernisme a l’Espanya dels 80, i ens ofereix un recorregut per la seva trajectòria artística i els seus mètodes de treball a partir de l'anàlisi de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.
Ignasi Aballí
De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.
Perejaume
Perejaume sempre ha sentit fascinació pel poder xamànic de la mimesi. A través de l'escriptura, de la pràctica artística i d’inacabables caminades pel seu entorn natural, l'artista ha anat traçant els seus particulars relats paisatgístics, a mig camí entre la figuració, la imaginació i la reflexió teòrica.
Robert Janz
El pintor, escultor, gravador, poeta i artista de carrer Robert Janz parla de les seves intervencions urbanes, d’art, budisme, política, poesia i del pas del temps.
Eugènia Balcells
Eugènia Balcells inicia la seva trajectòria artística a mitjan anys setanta en el context de l'art conceptual. Pionera del cinema experimental, el videoart, i la videoinstal·lació, també treballa amb partitures visuals, llibres d'artista, objectes, performances, fotocòpies, sons i fotografies. Balcells es considera a si mateixa una investigadora interdisciplinària interessada en les possibilitats de la física, l'astronomia, les matemàtiques, la filosofia, la sociologia, la música o la poesia; disciplines que congrega en el camp de l'art, com a àgora des de la qual repensar i reinventar el món. A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d'una vida dedicada a l'art i ens detenim en l'anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA.
Kristin Oppenheim
Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.
Muntadas
L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.
Bartomeu Marí, Teresa Grandas i Àngels Ribé parlen sobre l'exposició "En el laberint. Àngels Ribé, 1969-1984".
Esther Ferrer
L'obra d'Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es caracteritza per un minimalisme metòdic, en el qual els objectes quotidians i el seu propi cos es converteixen en els elements principals.