ALTARS, SUCRE I CENDRES #2
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Mini-sèrie a càrrec de Veronica Lahitte i Antonio Gagliano
Convocant coneixements provinents de les pràctiques ancestrals, la cosmopolítica, la teoria dels afectes o la teoria queer, el grup d’estudi sobre pensament, pràctiques i activismes afro/negres analitza des de les condicions en què avui s’expliquen la raça i el racisme en l’Estat modern, i com la noció del negre es configura com a columna vertebral de la seva fundació. El grup opera des del context espanyol i es proposa, entre d’altres objectius, desmuntar una visió essencialista sobre la raça, produir coneixement des de l’experiència encarnada i planejar formes d’intervenció política en l’entorn immediat del barri i de la ciutat.
Prenent com a punt de partida el treball del grup, la present minisèrie es desplega en tres capítols per a explorar idees sobre anti-colonialitat i anti-racisme des de l’afrodescendència. En aquest segon lliurament, Diego Falconí Travez (Quito, 1979), Lucía Piedra Galarraga (L’Havana, 1972) i Karo Moret (L’Havana, 1975) parlen sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l'afrodescendència
Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.
Ramon Amaro
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.
Oyèrónké Oyèwùmi
La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.
John Mason
John Mason parla sobre la cultura, els rituals i els sabors com a motor de resistència, identitat i memòria; els traspassos culturals derivats dels moviments migratoris i la història del poble yoruba. Mason reivindica també la història no explicada del paper de la dona com a inventora i l'impacte polític, social i econòmic dels espais ocupats per la dona, com l'agricultura, l'educació o les cures pediàtriques, geriàtriques i afectives.
Walter Mignolo
El semiòleg argentí Walter Mignolo parla sobre la relació que ha imposat Occident entre la construcció de la història i la perspectiva del poder.