podcasts duracionals
L'obra d'Hugo Esquinca és una crosta multi-capa, ofuscada intencionalment a través de l'excés, deliberadament difícil de pelar. Eliminar capes d'ofuscació en aquesta densa xarxa d'interaccions transductives no serveix de gaire, perquè aquestes capes són precisament el que l’Hugo utilitza per a exposar-te a tu (i a ell mateix) a una mena de sobrecàrrega sensorial. Parlem amb l’Hugo sobre criar-se en l’hipercaos de la Ciutat de Mèxic i com aquesta experiència es relaciona amb la seva fascinació per la velocitat, la sobreabundància i el sincretisme.
Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l'artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d'enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos com en els detalls. En quest podcast, parlem de l'Europa de la integració des d'una experiència encarnada, de memòria, demència i diferents formes de no saber, de recerca artística i art que desafia a la representació, de projectes site-specific i dispositius mòbils i efímers, d'emissions de curt abast i la ràdio com un dispositiu generador d’espai comú i públic.
L'artista, investigadora i activista Helen Pritchard destaca alguns dels seus treballs i projectes col·lectius, que articulats en la zona més o menys grisa en la qual la computació es creua amb la geografia, el disseny i la tecnociència ciberfeminista. En aquest recorregut, señalem tota mena de dobles enllaços: orques i sensors, fòssils i fracking, alpaca i receptes, ovelles i infraestructures de dades.
Boris Charmatz reflexiona sobre com abordar les estructures de poder dins del camp artístic. També parla de polisèmia, col·lectivitat, comunitats i anticomunitats, pedagogia radical, dissensió, el Musée de la danse, la relació complexa i inesgotable entre la dansa i la història, de treballar amb gestos i de la bellesa de la gent gran patinant.
Parlem amb Monica Narula, membre de Raqs Media Collective, sobre raga, temps i temporalitat, el cos tecnològic, el domini públic, el treball des del col·lectiu, la inefabilitat del temps, els moments intermedis, el Mahabharata, política del llenguatge, esgotament, dilatació i llegibilitat.