criança
Ona Bros
En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d'agents que les componen, que els donen i treuen sentit. L'artista visual i investigadora Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d'estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.
Itxaso Corral
El treball de l'artista Itxaso Corral invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d'allò denominat com a arts vives. En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d'experiències i llargues temporalitats, així com de l'energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres.
Núria Güell
En la pràctica de Núria Güell, la institució-museu es converteix en el propi medi artístic: l'artista la manipula, la tiba, l'expandeix, qüestiona les seves lògiques, punts cecs i contradiccions i es proposa desbordar els seus límits. Els seus treballs sempre parteixen de conflictes socials que la interpel·len directament i utilitza els dispositius de l'art com a plataformes per a desarmar les lògiques del poder. En aquest podcast parlem amb Núria Güell sobre les seves metodologies de treball i sobre l'activació de pràctiques artístiques que esdevenen dispositius per a l'escolta. Reflexionem sobre l’ètica i la moral en l'art, i sobre desobediències, psicoanàlisis, precarietats, l'estatut de l'artista i la urgència de recuperar el potencial subversiu de l'art contemporani.
Jara Rocha
La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la investigadora i assajista Cara New Daggett que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el Mayapple Energy Transition Collective, les pràctiques de citació feminista, l'escriptura col·lectiva i les dificultats que l'acadèmia encara té amb aquesta mena d'exercicis. Compartim la traumàtica experiència de ser trolejada després d'escriure el seu assaig "Petro-masculinity: Fossil Fuels and Authoritarian Desire". També posem sobre la taula la pandèmia i la criança, amb la crisi climàtica en l'horitzó.