Son[i]a #394
Ona Bros
Polítiques de representació de la imatge
Cumshot
El Instituto de Estudios del Porno
El porno és un reflex de la societat que vivim
Beta Blasto Queer
Les metàfores científiques
La pràctica somàtica
Les comunitats del gel
Experiències que encara no s'han fet paraula
Ona Bros (Lleida, 1977) és artista visual i investigadora. El seu treball emergeix de processos situats, pràctiques queer i recerques “encossades”, que procuren fixar la política al bell mig de la vida o, dit d’una altra manera, posar la vida al centre d’una manera política. Amb una mirada transfeminista i els peus ancorats al fora de camp, l’Ona abraça la incomoditat com a metodologia de treball per a fer-se un lloc, “guanyar-se una veu”. Un exercici que per a l’Ona passa tant per entendre política i vitalment el que passa darrere d’una càmera, com per obrir vocabularis comuns, posar expressions entre cometes i quedar-se en els significats. Conscient de la performativitat de la paraula i la vivor i l’agència de les imatges, l’Ona curtcircuita les narratives dominants que es construeixen des del llenguatge i les polítiques de representació del visual. I ho fa des del somàtic, entenent com aquestes afecten els nostres cossos i els mons que s’hi produeixen.
En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d’agents que les componen, que els donen i treuen sentit. Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d’estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.
programes relacionats
La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.
Explorant el pòsit especulatiu que conté el còmic com a format cultural, Francesc Ruiz convoca nocions com deriva, desig, fan, finestra, vinyeta o contra-història. A FONS ÀUDIO #33 ens explica els seus projectes, sobre el contingut ideològic implícit en el display dels quioscs i l’habilitat del còmic per reorganitzar els usos de la ciutat.