col·lectivitat
Laagencia
Per al col·lectiu colombià Laagencia, mediació i educació són indiscernibles de la pràctica artística. Laagencia va obrir les seves portes l’any 2010 al barri de Chapinero, a Bogotà, com una oficina de projectes d'art amb sala d'exposicions, de la mà de Mariana Murcia, Diego García, Santiago Pinyol, Mónica Zamudio i Sebastián Cruz. Cinc anys més tard es va reinicialitzar com un grup d'estudi i pensament col·lectiu obert a l'experimentació metodològica i la informalitat, sempre cercant noves maneres “de fer amb altres”. En aquest podcast coral parlem amb tres agents d'aquests deu anys d’“extitució”.
Oyèrónké Oyèwùmi
La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.
Helen Pritchard
L'artista, investigadora i activista Helen Pritchard destaca alguns dels seus treballs i projectes col·lectius, que articulats en la zona més o menys grisa en la qual la computació es creua amb la geografia, el disseny i la tecnociència ciberfeminista. En aquest recorregut, señalem tota mena de dobles enllaços: orques i sensors, fòssils i fracking, alpaca i receptes, ovelles i infraestructures de dades.
Nora Sternfeld
Nora Sternfeld problematitza el gir educatiu i parla de la crisi de la institució museística, de pedagogia radical, d'emancipació i d'aliances, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur.
Janna Graham
Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.