Son[i]a #332
Maite Garbayo-Maeztu
![Son[i]a #332](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/siluetazo770x510.jpeg)
El treball de Maite Garbayo-Maeztu es desplega entre l’escriptura, la recerca i el comissariat d’exposicions. Investigadora postdoctoral a la Universitat Oberta de Catalunya i directora acadèmica del Màster en Pràctiques Artístiques i Estudis Culturals: cos, afectes, territori, les seves principals línies de recerca connecten l’art contemporani, la cultura visual, els estudis de gènere i els estudis de performance en el context espanyol i llatinoamericà.
Part del seu treball analitza les múltiples estratègies estètiques mitjançant les quals les dones disputen l’ocupació de l’espai i reformulen les maneres en què són vistes. Formes de col·laboració vehiculades des de l’activisme i l’art que, entre d’altres missions, procuren “torçar la llengua”, explorant una perplexitat tibant, mai resolta, entre aparició i desaparició.
En aquest podcast, Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l’ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d’alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de la conversa amb la investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'objectes amb agència, de llengües del nosaltres i les tretes filosòfiques de Sor Juana Inés de la Cruz.
Laura Mulvey
Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.
Eulàlia Valldosera
Eulàlia Valldosera parla sobre els inicis de la seva carrera, sobre els seus usos de la llum, la seva condició de dona, els seus processos creatius i sobre algunes de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.
Griselda Pollock
Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys setanta a Anglaterra, així com sobre les confluències entre feminisme i història de l'art. Pollock defensa la necessitat de descentralitzar i pluralizar els sabers, i articular estratègies de resistència específiques per a cada context socio-polític. Així mateix, reflexiona sobre les tecnologies de la memòria, el trauma, les relacions edípiques i matern-filials, les narratives de progrés i l'ètica matrixial de Bracha Ettinger.
Antonio Gagliano
Antonio Gagliano parla dels seus projectes, de la seva relació amb el dibuix i els mapes d'idees, i de com generar eines, protocols i cartografies que ens serveixin per circular en els arxius i en els repositoris del nostre temps.