Son[i]a #304
Céline Gillain
Céline Gillain (1979) alternava el seu treball com a professora d’art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia.
Cinc anys d’experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves tonades pop encomanadisses, acuradament inserides en complexes narratives, sense costures ni fissures aparents.
I just abans de fer quaranta anys, data límit per a tenir fills, segons una obligació social encara present, va decidir donar un nou i brusc cop de volant a la seva trajectòria per a entrar oficialment al món de la indústria musical i dels festivals, amb el llançament del seu LP de debut “Bad Woman”, des del qual segueix el fil dels seus aprenentatges i fixacions fins avui però aquesta vegada, abraçant la prerrogativa de fer ballar el públic.
En aquest podcast Céline Gillain ens parla sobre el poder de la fragilitat i sobre la depressió com una forma de resistència actual. Céline articula el seu pànic escènic i la por d’equivocar-se enmig dels focus enfront de l’obligació moral i política de prendre el control sobre la seva vida com a dona. Travessada per una profunda consciència de classe i dels seus privilegis heretats, Céline critica la privatització del món de l’art i apunta a la necessitat del debat col·lectiu. Paradoxalment, els seus recursos actuals són una mescla de cançons pop, discursos motivacionals i ficcions actualitzades del món de l’entreteniment, que travessen la vida quotidiana amb un humor negre esmolat.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Céline Gillain que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Tatiana Heuman
Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s'obre cos a cos, a base d'intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l'espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps. En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla de música que travessa el cos, d'encreuaments entre la dansa i la percussió, de sons que mouen, de folklore desconstruit, d'ensenyament formal i informal, de sumes i restes, de noms que no signifiquen res i de l'experiència de dones que toquen i arrosseguen bateries.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Judy Dunaway que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Franco "Bifo" Berardi
Bifo parla sobre assassinats en massa, en relació al cinema, la salut mental, la neuroplasticitat, l'amistat, la ironia i, en última instància, l'esperança.
Mark Fisher
L'impacte cultural de l'obra de Mark Fisher continua creixent anys després de la seva desaparició el 2017. La seva crua però sempre propera dissecció del sistema i els seus problemes endèmics es va plasmar en assajos, posts i llibres, com el que va suscitar aquesta conversa, "Capitalist Realism”. El llibre incideix en la perillosa connexió entre el Neoliberalisme i la salut mental, gairebé a manera de tràgic presagi de la seva mort, però és molt més que això. En aquest podcast, Fisher parla sobre l’allau de repercussions del col·lapse financer de 2008, especialment en relació a la idea del capitalisme com a únic marc possible.