Son[i]a #294
Olivia Plender
Fragments de so provinents de l’obra d’Olivia Plender “Learning to speak sense” (2016)
Utilitzant solucions formals com ara instal·lacions, pel·lícules, còmics, peces sonores i tallers de performance, l’obra d’Olivia Plender (Londres, 1977) explora les dinàmiques de grup, indagant en la composició de petites comunitats que a través de la història han funcionat descentrades dels consensos socials.
Les seves recerques acostumen a analitzar i traduir estèticament materials provinents d’arxius, tot narrant episodis poc coneguts que inclouen les teories creditícies dels Kibbo Kipf durant la crisi de 1929, les litúrgies espiritualistes que encoratgen la superació personal o la radicalitat oblidada de les suffragettes, l’agenda de reivindicacions feministes de les quals continua, en gran mesura, pendent de ser completada. La posada en marxa de llargs processos de col·laboració en escoles i centres socials constitueix una altra dimensió important de la seva pràctica, evidenciant així una política del coneixement que proposa sedimentar-se de la base cap amunt, mitjançant vincles pròxims capaços de sostenir-se i créixer amb el temps.
En aquest podcast, Olivia Plender parla sobre productivitat i cures, sufragistes i museus, adolescència i escoles. Sobre col·lectius sense líders carismàtics, educació encarnada i la possibilitat de transformar els errors en discussions sinceres. Parlem també sobre la conquesta d’autoritat de les dones a través de l’entrenament de les seves veus, la dimensió material de la parla, i sobre com adoptem, no sempre sent-ne conscients, una veu per la qual ens sentim socialment recompensats.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Olivia Plender que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Sofia Olascoaga
L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.
Jodi Dean
Jodi Dean sobre el comunisme com un projecte encara latent, sobre el Partit com una forma global escalable, sobre municipalismes distòpics, ecologies anamòrfiques i democràcies liberals, sobre Not an alternative i Liberate Tate com exemples d'un activisme sostenible practicat des dels museus, sobre desitjos, entusiasme i confiança i sobre les emocions capturades a l'interior de les xarxes socials.