Son[i]a #279
Élisabeth Lebovici
Sons extrets de la llibreria de foley cec d’Anna Irina Russell.
En això d’enregistrar podcasts des d’un museu, el pitjor que et pot passar és tenir l’Élisabeth Lebovici asseguda davant de l’equip i que la gravadora afegeixi soroll i distorsió des del minut zero i no saber què està passant ni com arreglar-ho. Amb l’humor i lucidesa que la caracteritzen, Lebovici incorpora l’infortuni al seu discurs i la nostra conversa flueix, sense més, entre artefactes i suors fredes. Ara, la fragilitat del moment, paraules que s’esborren i s’obliden i la nostra obstinació per tal que quedin registrades formen part d’aquest document.
Élisabeth Lebovici és historiadora de l’art, crítica i activista. Va ser editora de cultura del diari Libération, és autora del blog “Le Beau Vice”, i en el seu últim llibre, “Ce que le sida m’a fait: art et activisme à la fin du XXe siècle” (2018), reconstrueix, des de l’experiència personal, els efectes que la crisi de la sida va provocar en les nostres maneres d’habitar el món, relacionar-nos i representar-nos. Deixant-se travessar per l’activisme i les pràctiques artístiques, Élisabeth Lebovici ha anat teixint al llarg dels anys una història de l’art feminista, lesbiana, queer i dissident, aliena als relats dominants de l’heteronormativitat patriarcal.
En aquest podcast Élisabeth Lebovici ens convida a trobar-nos amb el silenci. Un silenci que a vegades ens inspira i acompanya, encara que més sovint, ens empresona i aïlla. Silenci = Mort, deia l’eslògan d’ACT UP als vuitanta. L’autora reflexiona sobre la crisi de la sida en aquesta dècada i sobre el paper crucial que l’art conceptual i l’activisme van jugar a l’hora de configurar nous paradigmes visuals i afectius que van donar veu a comunitats que la societat capitalista i liquidificada s’esforçava (i encara s’esforça) en invisibilitzar. Parlem també de poesia, pornografia, vagines, líquids i de tot aquest art que els museus es resisteixen a penjar a les seves parets.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Fefa Vila que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Isaac Julien que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Yaneth Valencia
Yaneth Valencia és lideresa, activista, mare, poeta i la promotora comunitària de Lila Mujer. Espai polític d'acompanyament, creació col·lectiva i afirmació de la vida de dones negres amb VIH, Lila Mujer va arrencar l’any 2003 a Cali, Colòmbia, als barris populars "del puente para acá Juanchito". En aquest podcast, parlem amb Yaneth Valencia sobre els encreuaments entre vulnerabilitats que afecten les dones negres amb VIH a Colòmbia, vinculant el racisme a la falta d'un sistema de salut públic i analitzant la relació entre el virus i les violències patriarcals, que s'aguditzen amb la guerra i el desplaçament forçat de les poblacions negres i indígenes dels seus territoris.
Fefa Vila
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.
Isaac Julien
L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves temporalitats, construccions narratives i formes estètiques, les convencions del cinema blanc heterosexual. En aquest podcast Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l'imaginari audiovisual col·lectiu; sobre els seus continus transvasaments entre el món de l'art, el videoart i el cinema i sobre cinema expandit i muntatge coreogràfic.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Élisabeth Lebovici que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Aquest projecte de la investigadora i comissària Marta Echaves presenta una trama de relats personals complementaris i entrecreuats per a reconstruir la història silenciada d'una generació marcada per l'heroïna i el SIDA durant la dècada dels anys vuitanta a la Espanya postdictatorial.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Maria F. Dolores que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Maria F. Dolores/AMOQA
AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.