Son[i]a #270
DJ Riobamba
Ni d’aquí ni d’allà. De mare equatoriana, pare lituà i primera generació ianqui, Sara Skolnick reivindica des de la cabina de DJ els sons de la diàspora llatina, convençuda de la seva capacitat de generar comunitat i curar ferides que, a causa del racisme i el classisme sistèmics, mai no acaben de tancar-se. DJ Riobamba entén la festa i el gaudi com un espai de resistència, polític, i la música com un espai fonamental per a la representació i visibilitat de la cultura llatina, que obre la possibilitat d’altres narratives.
Amb el reggaeton i el dembow instal·lats en el mainstream, a les llistes d’estiu i de tot l’any, legitimats pels processos de whitewashing i d’apropiació cultural de la indústria musical, DJ Riobamba invoca el perreo i conviu amb textos hipersexualizats (i sexistes), totalment còmoda amb el desplaçament i l’ambigüitat que es produeix quan és una dona qui els punxa.
Parlem amb Sara Skolnick dels seus gairebé deu anys organitzant festes, d’identitats múltiples, dels traumes de la migració, dels processos d’assimilació, de música, de catarsi i activisme, de l’espai queer que s’obre en l’underground, dels seus projectes d’intervenció social, dels orígens del dembow i el reggaeton, de Justin Bieber, i… “toda esa vaina”.
Marissa Malik
És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l'astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d'aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si. Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva. Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical.
Aho Ssan
Aho Ssan és un músic francès, d'herència ivoriana i ghanesa. Amb Desiré Niamké, el seu nom de pila, ha signat i realitzat treballs gràfics i cinematogràfics, pràctiques que com la seva identitat múltiple, ressonen en la seva música. En aquest podcast parlem amb ell de la trompeta perduda del seu avi i d’una banda de jazz impossible de rastrejar a Costa d'Ivori. Pel camí, compartim la tensió cinemàtica de la seva posada de llarg, “Simulacrum”, i les diferents rutes que va emprendre per a arribar-hi. L'apropiació cultural del techno, Black Bandcamp i la molt evident falta de representació d'artistes negres a l'electrònica global formen part de l'empedrat d'aquest itinerari i els aprenentatges que ha anat incorporant en el trajecte.
Faka
Desire Marea i Fela Gucci parlen de la representació de la masculinitat i l'autocontrol, la vulnerabilitat, el feminisme de Siyakaka, la cultura pop sud-africana als anys 90, els cossos queer racialitzats, la música com a mitjà i de com afrontar les contradiccions.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb DJ Riobamba que no vam poder utilitzar en el seu moment.