RADIOACTIVITAT #5
L'escena seminal de ràdios pirates a Londres
Aproximadament trenta anys després de les primeres emissions de ràdio pirata al Regne Unit des d’emissores com a Radio London o Radio Caroline, el fenomen de la ràdio il·legal va viure una segona edat d’or a la dècada dels noranta. En l’apogeu de la cultura rave, aquestes emissores clandestines van aparèixer com una eina de comunicació idònia per als organitzadors de festes, els segells discogràfics, els DJs, els artistes i, per descomptat, els oïdors. Enrere quedaven les aventures marítimes dels pirates radiofònics dels anys seixanta, que emetien a través d’ona mitjana des de vaixells prop de la costa com a solució legal a la seva completa il·legalitat. Als noranta, el moviment es torna plenament urbà. Un mètode casolà, assequible i suficientment esmunyedís per tal de disseminar diàriament nous temes, informació, dates i ubicacions de raves imminents.
L’expert en estudis de mitjans Matthew Fuller ens parla dels orígens i el llegat de la cultura de la ràdio pirata a Londres, centrant-se especialment en aquest fèrtil període de renaixement DIY, en el qual la ràdio va recuperar un rol de protagonista en un context àvid de canals alternatius abans de l’arribada d’internet.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Efraín Foglia sobre la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB) que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB)
Conversem amb Efraín Foglia, membre fundador de guifi.net i investigador, docent i dissenyador de plataformes d'interacció física i digital, sobre els reptes de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i el vessament de la ràdio cap al digital. I per això, parlem des del nostre context, amb un ull posat en els episodis d'activisme i experimentació a les pràctiques radiofòniques: des de les lluites per les infraestructures de telecomunicació, a les ràdios lliures i la militància en l'FM, l'exemple de les ràdios comunitàries a l’Amèrica Llatina, fins al boom de la ràdio per Internet i les comunitats digitals.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Matthew Fuller que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Mats Lindström que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Elektronmusikstudion (EMS)
El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.
Matthew Fuller
Matthew Fuller parla sobre l’acte de dormir, imperialisme processal, big data, post-humanitat i el que ell anomena "atacs de denegació de servei als cervells de les persones".
Lizzie Borden i "Born in Flames"
La ràdio pirata és un dels protagonistes i motius principals del fil narratiu de “Born in Flames”. En aquest petit fragment, Lizzie Borden explica les diferents raons per les quals es va fixar en el fenomen de les ràdios lliures europees i com aquest recurs la va ajudar a articular les diferents agendes d'aquesta pel·lícula de culte.
Radio Tomate
RADIOACTIVITAT observa de prop dos ràdios lliures seminals, la bolonyesa Radio Alice i la parisenca Radio Tomate, com a singulars casos d'estudi en els quals conflueixen l'autogestió, l'organització descentralitzada i el DIY. La mini-sèrie serveix d'introducció al moviment de la ràdio lliure, que a les acaballes dels setanta va emergir en diverses parts del món a partir de la necessitat de donar veu a actors desvinculats de l'establishment mediàtic: una alternativa al relat del poder que es pot llegir també com l'avantsala a l'estructura horitzontal i rizomàtica de les xarxes digitals.