INTERRUPCIONS #13
La veu inhumana
A càrrec de Genís Segarra
Des de molt antic l’home ha intentat construir una màquina que reprodueixi la parla humana. Alguns van ser inventors per curiositat: logopedes i lingüistes amb finalitats científiques; d’altres, empresaris amb propòsits comercials.
Les primeres màquines parlants daten de finals del segle XVIII, i durant el XIX es van assolir grans avenços teòrics. Però el principal punt d’inflexió va arribar amb l’aparició de l’electrònica a principis del segle XX. Com a mostra, en el minut 20′ 35” d’aquesta selecció, escoltem una demostració del Voder (Voice Operator Demonstrator)a la Fira Mundial de Nova York del 1939.
Amb l’arribada dels ordinadors i dels microxips es van comercialitzar sistemes de síntesi de la parla, com els xips de Bell Systems, Votrax, General Instrument, IBM o SAM, amb l’objectiu de substituir l’ésser humà en les seves comunicacions. En el minut 27’38” podem escoltar el primer ordinador que va demanar una pizza per telèfon. “Domino? I want to order a pizza, a large pizza, pepperoni and mushrooms”, sol·licitava la màquina. Cal dir que l’experiment va fracassar, perquè l’empleat de Domino va acabar penjant-li el telèfon a la computadora. En el minut 32′ 44” sentim el primer videojoc que va incloure veu sintetitzada: una consola amb un joc de matar marcians anomenada Stratovox.
Encara que al llarg del mix trobem diverses mostres de xips i programes que parlen, he barrejat aquests documents amb cançons que han fet servir aquesta tecnologia de manera creativa: des del grup Kraftwerk fins al fenomen japonès dels cantants virtuals. S’hi inclouen també cançons que utilitzen el vocoder, un instrument que no genera veu humana, però que permet analitzar els harmònics de la veu i fer que modulin un altre so, de manera que qualsevol font de so pot “parlar”, i qualsevol frase pronunciada pot ser, de fet, “cantada”.
La invenció del vocoder respon al mateix objectiu: sintetitzar la veu humana. Encara que l’han superat els xips capaços de generar vocals i consonants, el vocoder ha estat desenvolupat i utilitzat per músics i artistes amb una mateixa intenció: substituir la persona. Una de les primeres màquines que van aconseguir aquest efecte va ser el Sonovox, que Disney va utilitzar l’any 1941 per fer parlar Casey Jr., la locomotora de Dumbo.
Escoltem que Casey diu alegrement “All aboard!” en el minut 16′ 48” i que més tard s’esforça per pujar un pendent mentre repeteix “I think I can” en el minut 26′ 48”. La primera vegada que es va fer servir el Sonovox en un disc va ser el 1947, en el conte infantil Sparky’s Magic Piano, en què un nen descobreix que el seu piano pot parlar i tocar tot sol. La veu del piano es va crear amb un Sonovox que convertia les notes d’un piano en la veu d’una persona. En el minut 14′ 01” del mix hi ha el fragment en què Sparky descobreix que el seu piano parla.
A l’altre extrem de l’arc temporal i tecnològic, hi trobem tres quarts del mateix: just abans d’aquest punt, en el minut 14′ 18”, un piano de cua és “tocat” per un sistema mecànic controlat per ordinador, que aconsegueix que el piano reciti la Declaració Internacional del Dret Mediambiental, obra del compositor Peter Ablinger, assistit per un programa que tradueix vocals i consonants a diverses combinacions de tecles de piano.
Al llarg del mix escoltem vocoders i ordinadors que parlen i canten. He inclòs diversos treballs meus amb els grups Astrud i Hidrogenesse en els quals he utilitzat vocoders o sintetitzadors de parla. També hi ha mostres d’un concurs de sintetitzadors de veu organitzat l’any 2007 en el congrés “INTERSPEECH”, en què els participants havien de fer cantar el seu programa la cançó “The Synthesizer Song”. Universitats i empreses van participar en la competició i van fer una demostració dels seus sistemes.
Genís Segarra, 2013
Auxiliars
Els AUXILIARS de SONDES aprofundeixen en el tema principal del programa, però també estan pensats per a ser degustats de manera ecstàtica; així que tots els exemples que aquí apareixen han estat editats i seqüenciats de manera contínua. No hi ha locució, per la qual cosa és recomanable descarregar la llista de temes per a poder contrastar els títols, el context i la rellevància de cadascuna de les peces presentades. En aquest episodi, els Hammonds parlen, canten, fan equilibris, planen, es passegen i contemplen l'univers, i Jerry Goldsmith porta el Novachord cap a l'espai i fins al fons del mar.
Jaume Ferrete
Mitjançant la creació de textos, enregistraments, performances, concerts, llocs web, sessions d'escolta, tallers educatius i arxius de converses, l'obra de Jaume Ferrete explora tot allò que travessa i configura les ideologies de la veu. Els seus projectes eludeixen obertament qualsevol naturalització de la identitat i examinen la producció vocal com un fenomen social complex, modelat pels ressons i les reverberacions circumdants.
En aquesta desena entrega, Chris Cutler observa la veu humana i les seves reinvencions estètiques. Continuarà a l’episodi onze.
Fefa Vila
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.
Vox et repetitio
En aquest nou episodi capturem algunes de les infinites instàncies de repetició i veu de la col·lecció de poesia sonora d'Eduard Escoffet.
Matèrgia
Carl Michael von Hausswolf obre la nostra oïda al cantó més fosc de les ones sonores: un espai molt extrany a l’espectre electromagnètic, en el que l’energia es transforma en matèria.
Un cap de setmana perdut de techno-pop al Mig Oest rural americà
Aquest programa proposa una escolta del techno-pop de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta com una breu però deliberada irrupció als regnes del pop/rock/soul/R&B.