FONS AUDIO #46
Rogelio López Cuenca
“Una línia de punts”. Així descriu Rogelio López Cuenca (Nerja, 1959) la subtil però efectiva pertorbació de l’ordre conceptual que propicien les seves obres. Si l’artista andalús insisteix una vegada i una altra en els seus orígens com a poeta experimental, és precisament perquè moltes de les seves peces utilitzen el llenguatge com a catalitzador de reaccions, com a vehicle amb el qual arribar a un estat de paradoxa. Dispositius visuals i acrobàcies lingüístiques amb les quals convidar a una reflexió, molt sovint de caire polític.
La juxtaposició d’elements provinents d’esferes aparentment allunyades, i l’ús d’elements formals de la publicitat, destaquen en aquests primers treballs de finals de la dècada dels setanta, amb els quals López Cuenca desembarcava oficialment al món de les arts plàstiques després de rebre “un rebuig total i absolut, sense cap fissura” en el de l’escriptura.
A FONS ÀUDIO #46, l’artista rememora alguns dels aspectes clau que van portar a la creació de tres obres de la Col·lecció MACBA, No (W) here Postcards (1998), Beaux Arts (1992), i Musée Élan (1989), al mateix temps que relata aquesta transició de la literatura a la pràctica artística, a un desenvolupament diferent dels seus interessos conceptuals, semàntics i en part purament pop.
Logotips intervinguts, metàfores fòssils, senyals de trànsit utòpiques, comentaris sobre el format, reflexions sobre les implicacions del mitjà i de la capacitat de l’art de generar breus parèntesis en la vida quotidiana de qui el rep. La capacitat d’un artefacte artístic de “retardar la interpretació dels senyals”, com ell defensa.
El seu pas pel col·lectiu artístic Agustín Parejo School, que va aglutinar d’altres militants desencantats amb l’estancament endèmic de la seva pròpia militància, és un altre testimoni del seu interès per barrejar el polític i el poètic, i per explorar allò que Gerard Genette denomina paratextos: “el conjunt de convencions i dispositius liminals, tant dins com fora d’un llibre, que formen part de la complexa mediació entre llibre, autor, editorial i lector.”
Andrea Fraser
A FONS ÀUDIO #47, Andrea Fraser comenta el rerefons de "Little Frank and His Carp", que registrava la performance que l’artista va realitzar l’any 2001 a l’atri del Museu Guggenheim de Bilbao. Enregistrada amb cinc càmeres ocultes, "Little Frank and His Carp" ressegueix els moviments de l’artista des de diferents angles i mostra els canvis d’actitud i les emocions que li generen la veu masculina de l’audioguia; una veu que destaca les virtuts arquitectòniques de l’edifici animant a recórrer les seves formes sensuals.
Cildo Meireles
Meireles té l’habilitat de donar forma a idees filosòfiques amb gestos mínims i una gran economia de mitjans. Els seus processos són simples, fruit de la seva habilitat per no complicar les coses. A FONS ÀUDIO #45 Meireles parla sobre les seves obres a la Col·lecció MACBA.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Rogelio López Cuenca que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Matt Mullican
Mitjançant un conjunt de pràctiques orientades a inspeccionar tots els plecs i estrats psicològics del real, Matt Mullican passeja al voltant de nocions com ara virtualitat, cosmologia, subjectivitat o teatre de la memòria. A FONS ÀUDIO #36 ens parla sobre la vida a l'altre costat del mirall, les diferents maneres de manipular un cadàver i la capacitat inesgotable de la ment humana per construir mons imaginaris o paral·lels.
(...el que la música militar a la música)
Una proposta d'Asier Mendizabal que traça un itinerari molt particular per himnes, marxes, cors i txaranga amb resultats y relacions de significat inesperat.