FONS ÀUDIO #25
Eulàlia Valldosera
La trajectòria artística d’Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) arranca a mitjans dels anys vuitanta, en un context en què l’eufòria productiva d’una democràcia acabada d’estrenar conviu amb el conservadorisme i les contradiccions pròpies d’una societat encara molt marcada pels anys de silenci i repressió.
Davant l’hegemonia internacional de la pintura (Barceló, transavantguarda italiana, neoexpressionisme alemany, etc.) i la primacia de l’objecte artístic com a moneda de canvi, Valldosera proposa una sèrie de pràctiques processuals en les quals performance, acció i instal·lació es donen la mà generant espais alternatius per a la resistència, l’experimentació i la reflexió.
L’artista ha centrat el seu treball conceptual al voltant del cos i la representació pròpia, però també al voltant de la percepció humana. Les seves peces es valen de llums, obres, miralls i projeccions múltiples en una investigació visual sobre el gènere, l’espai domèstic i els arquetips de la feminitat, la metàfora central de la qual, entre altres, és sovint la neteja.
Des dels anys noranta, la llum s’ha convertit en un element fonamental del seu treball. Mitjançant projeccions combinades amb objectes senzills de l’entorn quotidià, aconsegueix crear grans instal·lacions amb un efecte escenogràfic i màgic. Paral·lelament, utilitza la fotografia i el vídeo en obres que revisen la relació de l’espectador amb els objectes i les persones. L’aportació de Valldosera al llenguatge de l’escultura contemporània l’ha convertit en una de les artistes catalanes conceptuals amb més projecció internacional.
Eulàlia Valldosera ha participat en nombroses biennals, com les de Gwangju a Corea del Sud (1995), Sydney (1996), Manifesta I a Rotterdam (1996), SITE Santa Fe de Nou Mèxic (1997), Istanbul (1997), Johannesburg (1997), Yokohama al Japó (2001), Venècia (2001) i Sao Paulo (2003), entre d’altres. El 2001, el Witte de With de Rotterdam i la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona van organitzar una mostra retrospectiva de la seva obra, i el 2009 ho va fer el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
Jordi Colomer
Després d'una breu incursió en el camp de l'abstracció pictòrica, l'artista català Jordi Colomer aviat va començar a experimentar amb les possibilitats d'una escultura que s'expandia cap a terrenys escenogràfics i arquitectònics. En aquest podcast, Jordi Colomer reflexiona sobre els usos de l'escriptura, l'arquitectura i la representació, i ens ofereix un recorregut per les seves obres a la Col·lecció MACBA.
Maite Garbayo-Maeztu
La investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l'ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d'alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.
Francesc Abad
Francesc Abad planteja un recorregut per la història de l'art espanyol i català de les últimes quatre dècades, a través de l'anàlisi de les seves obres presents en la Col·lecció MACBA.
Esther Ferrer
L'obra d'Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es caracteritza per un minimalisme metòdic, en el qual els objectes quotidians i el seu propi cos es converteixen en els elements principals.
Antoni Abad
Antoni Abad traça un recorregut des dels seus primers treballs escultòrics fins als projectes col·lectius de comunicació mòbil actuals, passant per les videoinstal·lacions i el net.art.
Eulàlia Grau
A mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista, Eulàlia Grau està considerada una de les veus més reivindicatives d’una generació que va impulsar profunds valors de canvi durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició. A partir d'imatges extretes dels mitjans de comunicació l’artista denuncia les perversions i les injustícies del sistema capitalista i els seus diferents mecanismes de control, repressió i pervivència.