DE NOU AMB VIDEO-NOU
Memòries polifòniques per a un present compartit #3
COL·LECCIÓ MACBA. CENTRE D'ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ. FONS VIDEO-NOU / SERVEI DE VÍDEO COMUNITARI. © COL·LECTIU VIDEO-NOU / SERVEI DE VÍDEO COMUNITARI
En el tercer i darrer episodi d’aquesta mini-sèrie en torn al col·lectiu Vídeo-Nou, Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller reflexionen sobre les circumstàncies materials, vivencials i sociològiques que propicien, al 1979, el pas de Video-Nou al Servei de Vídeo Comunitari i posteriorment, al 1983, desemboquen en la dissolució del grup. Aquesta segona etapa del col·lectiu va donar lloc a noves dinàmiques de treball que aquí s’analitzen, revisant projectes com “Renfe-Meridiana” (1981) i “Los jóvenes de barrio” (1981), però també reflexionant sobre les particularitats de la creació col·lectiva i l’autoria, i alhora destacant la importància de la tasca pedagògica i formativa que el grup va dur a terme en aquest període.
Emotius són els testimonis que, gairebé en forma de coda, ens narren la recuperació de les cintes de vídeo extraviades, anys després de la dissolució del grup; així com els de l’arribada del material al MACBA i les reflexions en torn a les no sempre senzilles dinàmiques que s’estableixen quan el que havia estat concebut com a dispositiu d’intervenció social entra en els espais de l’art. Si una cosa tenen clara tots quatre, Roca, Ortínez, Guasch i Ameller, és que els arxius han de ser plenament democràtics i estar a l’abast de tothom.
Va per tu, Xefo.
Conversa: Loli Acebal, Ricardo Cárdenas i Anna Ramos. Guió: Loli Acebal. Producció sonora: André Chêdas. Veu: Clàudia Faus. SONS: GRUP DE TREBALL DE RWM, DE LA LLIBRERIA DE WILLEM TWEE STUDIOS, A DEN BOSCH.
CC BY-NC-ND 4.0 DEED.ATTRIBUTION-NONCOMMERCIAL-NODERIVS 4.0 INTERNATIONAL
Memòries polifòniques per a un present compartit #1
En aquest primer episodi d'aquesta mini-sèrie de tres capítols, repassem els inicis del col·lectiu Video-Nou i la seva connexió amb altres creadors que també començaven a treballar amb el vídeo a Catalunya. De la mà de Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller, recalem en la relació que Vídeo-Nou mantenia amb la contra-cultura, l’underground i els moviments llibertaris. I abordem les particularitats del vídeo en tant que eina documental, comunicativa, creativa i reivindicativa, parant atenció a les seves aplicacions dins el context polític i social dels anys de la transició espanyola. Revisem estratègies com el feedback, la contra-informació i accedim als processos de producció dels primers projectes del col·lectiu: "Gràcia. Espais Verds" (febrer-març,1977) i "Campanya política per a la Lliga de Catalunya" (abril-maig, 1977), més conegut com el Vídeo-Bus.
Memòries polifòniques per a un present compartit #2
Juan Bufill
En aquest podcast ens asseiem a parlar amb el poeta, cineasta experimental i crític Juan Bufill sobre la confluència d'energies creatives germinals durant els primers anys de la transició, quan semblava que tot estava encara per refer-se, per somiar-se. Van ser temps d'efervescència i transversalitat creativa; de contra-cultura underground i autogestionada al voltant de la qual l'art conceptual, el videoart, el cinema experimental, el vídeo comunitari, el còmic i la performance entrecreuaven les seves energies en múltiples direccions.
Cultura, contracultura, disseny: el camí cap a la llibertat
"LA UTOPIA ÉS POSSIBLE. ICSID. EIVISSA, 1971" és una mini-sèrie de tres episodis realitzada a partir de la recerca de l'exposició homònima, que rememora l'experiència del VII Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). El projecte reconstrueix l'experiència a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes amb la intenció de crear un relat coral del moment.
Marcelo Expósito
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.