Sonic Acts
Deleted Scenes
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista sonora i cellista experimental Anthea Caddy, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Ampliem la nostra conversa al diàleg entre la seva pràctica i la ciència i l'acadèmia. També parlem d'infrasons, dades d'ona llarga, miralls, reflexions, l'inaprensible i la negociació amb l'entorn i l'espai.
Anthea Caddy
Anthea Caddy is a Tasmanian-born and now Berlin-based experimental cellist and sound artist who explores projected sound energy through spatial practices that highlight acoustic and physical phenomena. In this podcast, Anthea walks us through her journey from playing cello in rock bands as a teenager to her ongoing research into projected sound energy. She explains her long-term research on directional speakers and the results of the iterations and testing of the parabolic speakers. She also talks about documentation and about the difficulties of approaching large-scale sound performance.
Escenes eliminades
Dani Admiss
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
Nicole L'Huillier
L'artista xilena Nicole L'Huillier enuncia la seva pràctica des de l'antidisciplina, una pràctica que se situa en les vores, generant un espai liminal i sensorial en el qual categories com l’arquitectura, la ciència, la música i el so tendeixen a enfonsar-se i entrellaçar-se. Pensant-se des del seu sud natal, Nicole reivindica la necessitat d'atendre múltiples lògiques simultàniament i abraça el mestissatge, com una manera de ser i estar, plena de riquesa, complexitat i contradiccions. En aquest podcast obrim els processos, metodologies i rituals col·lectius de Nicole L'Huillier, en conversa amb velles conegudes –Gloria Anzaldúa, Silvia Rivera Cusicanqui, Gabriela Mistral, AM Kanngiesser…– i desconegudes. Les seves paraules-membrana ens acaricien i ens sacsegen. Sons, vibracions, ressonàncies, estructures i altres múltiples transduccions sensorials, ens conviden a confabular, entre xiuxiuejos, altres maneres de ser i estar encarnades i des de la col·lectivitat.