Son[i]a #351. Marina Garcés Escenes eliminades

Parlem amb la filòsofa, escriptora i docent Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.

La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible.  Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.

Prenem uns mates amb val flores i xerrem sobre pedagogia queer, escriptura i microactivismes, sobre la pràctica docent com a pràctica política, sobre el queer com a forma de dissidència capaç d'activar sabers deshetrosexualizants i sobre la necessitat d'articular noves maneres d'habitar i escriure les nostres identitats que derroquin les fronteres del gènere, la raça i la classe.