societat del malestar
Céline Gillain
L’artista i productora belga Céline Gillain alternava el seu treball com a professora d'art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia. Cinc anys d'experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves tonades pop encomanadisses, acuradament inserides en complexes narratives, sense costures ni fissures aparents. Conversem amb Céline sobre la seva incursió a la industrial musical, por escènica, el poder de la fragilitat i la depressió com una forma de resistència actual. Paradoxalment, la seca pràctica actual parteix d’una mescla de cançons pop, discursos motivacionals i ficcions actualitzades del món de l'entreteniment, que travessen la quotidianitat amb un humor negre esmolat.
María Ruido
María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.
Marina Gržinić
Marina Gržinić parla sobre amnèsia, afàsia i encongiment, sobre biopoder i necropolítica, fronteres i volums, corpus i cadàvers, sobre paisatges mortals, intestins, hologrames, i sobre la preocupant miniaturització de l'afectivitat i l'empatia com un procés paral·lel a l'acceleració tecnològica.
Franco "Bifo" Berardi
Bifo parla sobre assassinats en massa, en relació al cinema, la salut mental, la neuroplasticitat, l'amistat, la ironia i, en última instància, l'esperança.
Mark Fisher
L'impacte cultural de l'obra de Mark Fisher continua creixent anys després de la seva desaparició el 2017. La seva crua però sempre propera dissecció del sistema i els seus problemes endèmics es va plasmar en assajos, posts i llibres, com el que va suscitar aquesta conversa, "Capitalist Realism”. El llibre incideix en la perillosa connexió entre el Neoliberalisme i la salut mental, gairebé a manera de tràgic presagi de la seva mort, però és molt més que això. En aquest podcast, Fisher parla sobre l’allau de repercussions del col·lapse financer de 2008, especialment en relació a la idea del capitalisme com a únic marc possible.