Re-Imagine Europe
Al llarg dels últims deu anys, el treball de l'acadèmica sud-africana Sarah Nuttall s'ha centrat en la crítica postcolonial, la teoria urbana i els estudis literaris i culturals, especialment relacionats amb Àfrica i les seves diàspores. Actualment la seva àrea d'interès gira entorn de l'aigua, les pluges intenses, les inundacions i l’hidrocolonialisme, i com aquests es creuen amb la materialitat, el temps i la vida quotidiana. Però també sobre com es pot analitzar i seguir la pista de l'aigua en obres de ficció literària del continent africà. “Pluvialitat”, el terme que va encunyar per a aquest propòsit, serveix com a marc conceptual i enfocament metodològic per al seu estudi de la pluja en una era d'emergència climàtica extrema.
Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb el músic francès Aho Ssan que no vem poder incloure en el seu moment. Parlem sobre la seva herència musical africana, les seves influències i recordem a dos grans noms de la música electrònica que ja no estan amb nosaltres: Pita i Mika Vainio.
Reavaluar i desfamiliaritzar les narratives històriques que es troben al nucli de les societats patriarcals blanques és una pràctica feminista necessària i en la qual Cara New Daggett, escriptora i investigadora en el camp de la política energètica, excel·leix. El seu enfocament genealògic de l'energia a “The Birth of Energy” revela les profundes implicacions polítiques d'aquest concepte nascut del vapor, tot evidenciant el vincle de l'energia al poder i al treball en els imaginaris actuals, i argumentant per què “una transició energètica no és tan senzilla com un simple canvi del tipus de combustible”. En aquest podcast, l'energia, el treball, les demandes utòpiques i els sindicats s'entrellacen amb les cultures del petroli, les petromasculinitats i l’ecomodernisme, per a reflexionar sobre el creixement, la dependència, l'endeutament i la possibilitat d'una transició energètica més enllà de l'extractivisme.