diàspora africana
Lydia Ourahmane
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista sonora i música Jessica Ekomane que no vem poder incloure en el seu moment. Parlem de ciència ficción i espais d'emancipació, la seva experiència amb la realitat virtual, la seva aproximació al directe i el treball amb altres.
Jessica Ekomane
Jessica Ekomane és artista sonora, compositora, i professora d'Estudis Sonors i Arts Sòniques a la Universität der Künste Berlin. Les instal·lacions i actuacions quadrafòniques d’Ekomane aborden la música algorítmica com una pràctica social basada en qüestions com la relació entre la percepció individual i la dinàmica col·lectiva, i exploran les expectatives d'escolta i les seves arrels socials. En aquest podcast, Jessica Ekomane parla sobre la llibertat de joc, eMule, els òrgans de tubs, les limitacions i la flexibilitat de Max/MSP, els orígens de la síntesi de so no occidental, la recerca DIY, les quotes, el minimalisme i el seu amor primerenc per Ligeti i Destiny's Child.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb el músic francès Aho Ssan que no vem poder incloure en el seu moment. Parlem sobre la seva herència musical africana, les seves influències i recordem a dos grans noms de la música electrònica que ja no estan amb nosaltres: Pita i Mika Vainio.
Aho Ssan
Aho Ssan és un músic francès, d'herència ivoriana i ghanesa. Amb Desiré Niamké, el seu nom de pila, ha signat i realitzat treballs gràfics i cinematogràfics, pràctiques que com la seva identitat múltiple, ressonen en la seva música. En aquest podcast parlem amb ell de la trompeta perduda del seu avi i d’una banda de jazz impossible de rastrejar a Costa d'Ivori. Pel camí, compartim la tensió cinemàtica de la seva posada de llarg, “Simulacrum”, i les diferents rutes que va emprendre per a arribar-hi. L'apropiació cultural del techno, Black Bandcamp i la molt evident falta de representació d'artistes negres a l'electrònica global formen part de l'empedrat d'aquest itinerari i els aprenentatges que ha anat incorporant en el trajecte.