creació colectiva
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el col·lectiu Laagencia, encarnat en les veus de Mariana Murcia, Diego García i Santiago Pinyol, que no vem poder incloure en el seu moment.
Laagencia
Per al col·lectiu colombià Laagencia, mediació i educació són indiscernibles de la pràctica artística. Laagencia va obrir les seves portes l’any 2010 al barri de Chapinero, a Bogotà, com una oficina de projectes d'art amb sala d'exposicions, de la mà de Mariana Murcia, Diego García, Santiago Pinyol, Mónica Zamudio i Sebastián Cruz. Cinc anys més tard es va reinicialitzar com un grup d'estudi i pensament col·lectiu obert a l'experimentació metodològica i la informalitat, sempre cercant noves maneres “de fer amb altres”. En aquest podcast coral parlem amb tres agents d'aquests deu anys d’“extitució”.
Manuel Sanfuentes sobre Amereida i Ciudad Abierta
El poeta xilè Manuel Sanfuentes ens parla d'Amereida, una travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l'experiència evoluciona cap a Ciudad Abierta, un projecte co·lectiu que habita en una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l'oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d'arquitectures i pràctiques experimentals, imaginades i executades de manera col·lectiva.
Janna Graham
Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.
Sofia Olascoaga
L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.