coreografia

Parlem amb la ballarina, coreògrafa i artista visual sobre moments clau de la seva infància, els dies de creació i deliri col·lectius de Bocanada Danza, el Festival Desviaciones, l'U.V.I. i la posterior crisi econòmica i emocional que la va expulsar a Londres als noranta, i la seva trobada amb l'explosió de les arts en viu. I ho fem des de l'espai d'avantatge que li ha proporcionat la seva nova llar per a la dansa i l'ensenyament a Suïssa. En el trajecte apareixen moments que ens serveixen per a vestir i desvestir la diva, des del seu desig infantil de ser gitana, la fascinació com a nena per l'espectacle de la tauromàquia a la tele, els seus objets trouvés fetitxe, la càmera-operador i un desacord (potser somiat) amb Brossa.

Figura clau de les arts en viu, Juan Domínguez es defineix a ell mateix com a “pallasso conceptual, cowboy màgic, model poeta i curador del plaer”. El seu corpus artístic se situa dins i fora de la coreografia i advoca tant per l'excés com per la justa mesura. Això sí, sense perdre mai de vista la pregunta que guia la seva pràctica: “Què farem junts en aquest temps present per a construir realitat?”.

Xerrem amb Juan Domínguez sobre canviar els paràmetres de l'art en viu, posar marc a la realitat, les complexitats de la participació i la coautoria, i els seus esforços per tensionar les temporalitats i fer-se gran amb els projectes i públics. Parlem també de la gelosia (sana) que li desperten les sèries de televisió, de robatoris, del cos i el polític, i de disciplina i caos.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb la coreógrafa i ballarina Alma Söderberg, que no vam poder utilitzar en el seu moment.  Alma parla de les seves  influències, mestres i escoles i de dos projectes col·lectius de diferent tipus: Manyone i John The Houseband.

Alma Söderberg és una coreògrafa i performer que treballa amb música i dansa. L’Alma explora l'escolta atenta, l'escolta del ritme i l'escolta del moviment per habitar el polirritme i allò que Eric Davies anomena la 'diferència simultània'.  En aquest podcast, comparteix els múltiples referents musicals que inspiren la seva pràctica coreogràfica: el jazz, el flamenc, el hip-hop, la música experimental i la música afroamericana. També ens parla de multiplicitat, d'escolta reduïda i d'escolta profunda, de deixar-se travessar pel ritme, de la veu, del compartir, d’idiorrítmies, d’Anni Albers, de teixir, d'aprendre a esperar i de jugar.