coreografia

El treball de l'artista Clàudia Pagès es desplega i es contreu en múltiples formes. En els seus processos, paraula, cos i moviment circulen en múltiples direccions, traçant una complexa xarxa lingüística de micronarratives, que passen per l'escolta crítica de l'entorn immediat i el seu registre, a través d'una escriptura tenaç. En aquest podcast, obrim la seva caixa de trucs i eines. La repetició, els “zoom ins”, el desplaçament (físic i metafòric) i la traducció apareixen com algunes de les seves principals estratègies; mentre que cantar, compondre i ballar s'articulen com a desig i pur espai d'experimentació i possibilitat.

En aquest podcast, Cecilia Bengolea comparteix la seva trajectòria vital, un estat entre el flux permanent i la pulsió sensual, que beu tant de la boxa thai i el pole dancing com de la dansa contemporània o el dancehall. Dels balls i les seves experiències al Carib, Bengolea assenyala el clima, la humitat i les suors, com a factors que expliquen altres formes d'intel·ligència corporal i connexions sinàptiques, gràcies a les quals el goig, la fantasia i l'humor exorcitzen els límits del cos, les violències sistèmiques i el dol. Parlem també de creences animistes i figuracions coreogràfiques, mentre reajustem idees preconcebudes sobre l'apropiacionisme cultural i determinades lectures sobre els rols de gènere en el ball, a través de la cultura dancehall.

Bernat Daviu és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d'arribar. Per això, Daviu l'expandeix, la fa mutar cap a l'objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L'activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l'art i el no art. A FONS ÀUDIO #57, Bernat Daviu ens parla sobre STANZA (2020), una peça en la qual les teles pintades abandonen el bastidor per a posar-se a ballar i a dialogar amb diferents disciplines artístiques.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l'estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s'articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?