Son[i]a #380
Núria Güell
![Son[i]a #380](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/veronika2.jpeg)
En la pràctica de Núria Güell (Vidreres, 1981), la institució-museu es converteix en el propi medi artístic: l’artista la manipula, la tiba, l’expandeix, qüestiona les seves lògiques, punts cecs i contradiccions i es proposa desbordar els seus límits. Els seus treballs sempre parteixen de conflictes socials que la interpel·len directament i utilitza els dispositius de l’art com a plataformes per a desarmar les lògiques del poder. En una operació que dispara les seves fletxes semàntiques tant en direcció a la realitat social abordada, com a la pròpia institució artística, Núria Güell s’embarca en processos de llarg recorregut. Processos col·laboratius en els quals l’escolta, la conversa, la recerca legal, la negociació, la confrontació i els vincles són eines creatives de primer ordre. La seva és una pràctica desobedient que ocupa els espais de l’art amb històries que normalment no es volen ni veure ni sentir. És també una pràctica política, una pràctica de vida, per la manera en què ella mateixa s’insereix en cadascun dels projectes, assumint els riscos legals, ètics i emocionals que aquests comporten.
En aquest podcast parlem amb Núria Güell sobre les seves metodologies de treball i sobre l’activació de pràctiques artístiques que esdevenen dispositius per a l’escolta. Reflexionem sobre l’ètica i la moral en l’art, i sobre desobediències, psicoanàlisis, precarietats, l’estatut de l’artista i la urgència de recuperar el potencial subversiu de l’art contemporani.
Carlos Garaicoa
Carlos Garaicoa ens parla sobre els seus anys de formació a Cuba, la necessitat imperant de superar els relats post-colonials, la seva faceta d’activista cultural i sobre la seva obra "Yo no quiero ver más a mis vecinos" (2006), que forma part de la Col·lecció MACBA.
Iván Argote
Iván Argote és un artista multifacètic que, a través de mitjans com ara el video, la fotografia, l’escultura, la performance i la instal·lació, qüestiona la noció de patrimoni i posa a prova els esdeveniments que regeixen el nostre context social, polític i íntim. A FONS ÀUDIO #39 l’Iván ens parla de la família com a petita unitat social; de “pilatunas” i carícies; del canvi d’escala com a eina crítica; i dels residus arqueològics que portem dins.
Núria Güell
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s'origina sempre a partir d'una contradicció o conflicte social pel qual l'artista se sent interpel·lada o directament afectada. S'inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l'escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d'estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.