Son[i]a #380 Núria Güell

En la pràctica de Núria Güell (Vidreres, 1981), la institució-museu es converteix en el propi medi artístic: l'artista la manipula, la tiba, l'expandeix, qüestiona les seves lògiques, punts cecs i contradiccions i es proposa desbordar els seus límits. Els seus treballs sempre parteixen de conflictes socials que la interpel·len directament i utilitza els dispositius de l'art com a plataformes per a desarmar les lògiques del poder. En una operació que dispara les seves fletxes semàntiques tant en direcció a la realitat social abordada, com a la pròpia institució artística, Núria Güell s'embarca en processos de llarg recorregut. Processos col·laboratius en els quals l'escolta, la conversa, la recerca legal, la negociació, la confrontació i els vincles són eines creatives de primer ordre. La seva és una pràctica desobedient que ocupa els espais de l'art amb històries que normalment no es volen ni veure ni sentir. És també una pràctica política, una pràctica de vida, per la manera en què ella mateixa s'insereix en cadascun dels projectes, assumint els riscos legals, ètics i emocionals que aquests comporten.

En aquest podcast parlem amb Núria Güell sobre les seves metodologies de treball i sobre l'activació de pràctiques artístiques que esdevenen dispositius per a l'escolta. Reflexionem sobre l’ètica i la moral en l'art, i sobre desobediències, psicoanàlisis, precarietats, l'estatut de l'artista i la urgència de recuperar el potencial subversiu de l'art contemporani.