Son[i]a #385
Gabriel Chaile
![Son[i]a #385](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/migrantes_sao_bem-vindos_12-1-1280x854.jpeg)
Imatge: Gabriel Chaile, "Migrantes são bem-vindos". Vistes generals de l'exposició.
Fotografia: Bruno Lopes. Cortesia de l'artista i Kunsthalle Lissabon.
Des de la seva infància a la Tucumán dels anys 90, Gabriel Chaile va alimentar una curiositat i una mirada vinculades al creatiu que el portaven a diseccionar gallines i explorar les carreteres de terra a la riba del riu. Anys més tard, mentre es dedicava a copiar i dibuixar cases i escultures dels barris empobrits de Tucumán com a pràctica d’estudi i exercici de memòria, Chaile es va adonar que la seva mirada s’ancorava al peu de carrer, en conversa amb aquells que vivien i es reunien al voltant d’aquells monuments oblidats. Aquesta consciència de classe, així com la consciència de si mateix i de les dificultats de trobar la seva pròpia genealogia, coexisteix amb la insistència en l’autoretrat i es nodreix de les vivències familiars, però també de les cultures indígenes de l’Argentina, així com de costums i economies populars que es donen i es repliquen en les perifèries dels llocs que visita o en els quals acaba vivint.
És en aquest brou de cultiu que sorgeix la pràctica de Gabriel Chaile, una sèrie de metàfores simples, materialitats bàsiques i un fer amb altres que en realitat li serveixen per a convocar: olles de menjadors populars que fan de retrat col·lectiu; ous com els dels berenars del seu pare; forns funcionals convertits en escultures candelàries a les quals cala foc per a cuinar i perquè tot prengui sentit. Gestos sovint mínims i sempre parsimoniosos, que generen espais per a la trobada i debats articulats des del comunitari i la perifèria.
En aquest podcast, parlem amb Gabriel Chaile sobre la lentitud com a espai de resistència, sobre els cossos nus i en transformació de les seves escultures funcionals, i sobre pobresa, memòria i oblit. Refem, dictats pel seu propi ritme vital, un recorregut des de la riba de Tucumán al centre de l’art contemporani i l’arena internacional. I pel camí, posem cara i les primeres pedres al seu projecte de Centro Cultural Ambulante, que més que un espai és una crida a una actitud vital i a un posar-se en relació amb altres.
Aquest podcast és part de Noves Perspectives per a l'Acció. Un projecte de Re-Imagine Europe, co-financiat per la Unió Europea. Co-produït per Sonic Acts i Paradiso.
Conversa: Javiera Cadiz, Txe Roimeser i Anna Ramos. Guió i producció sonora: André Chêdas. Veu: Violeta Opsina. So: Grup de treball de RWM, de la llibreria de Willem Twee Studios, a Den Bosch.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista de Tucumán Gabriel Chaile que no vam poder incloure en el seu moment. Parlem sobre la seva formació, entre l'escola pública, els records i l'observació de les habilitats familiars. Tornem a reivindicar la lentitud com a manera de ser i d’estar en el món, alhora que ens interroguem, amb Nestor García Canclini, sobre com pensar la convivència de parts que es pensen de manera diferent, en aquests temps convulsos.
Marc Larré
Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.
Elvira Espejo Ayca
Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.