Son[i]a #365
Dani Admiss
![Son[i]a #365](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/sdnp-map.-design-by-studio-hyte.-copyright-dani-admiss.-web72.png)
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d’un sentit de pertinença– s’interessen per les infraestructures i el relacional. Així, la seva pràctica entén la recerca comunitària i la creació de mons com a estratègies alternatives per a desenvolupar la curadoria. En els seus processos hi ha sempre una ferma aposta per l’escolta, la creació de xarxes, el treball col·laboratiu, l’aprenentatge distribuït i el desig de desaccelerar ritmes. En aquest eix s’inscriu justament Sunlight Doesn’t Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d’una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”– es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
En aquest podcast parlem amb Dani Admiss sobre art, pràctica social i aprenentatge col·laboratiu; sobre institucions culturals, infraestructures marginals i hackeigs. Conversem sobre justícia climàtica, el moment de transició i sobre la necessitat d’articular i aprofundir en les profundes injustícies que travessen els dispositius socials i ambientals. Parlem també sobre la història de la toxicitat, sobre petrocultura i sobre el desig d’apostar per la confiança mútua i l’agència col·lectiva. Dani Admiss ens proposa construir i assumir els espais com a pluriversals. Seguint la pista dels zapatistes, abandonar la idea d’universalitat i intentar traçar un món on càpiguen molts mons.
Aquest podcast és part de Noves Perspectives per a l’Acció. Un projecte de Re-Imagine Europe, co-financiat per la Unió Europea. Co-produït per Sonic Acts.
Arjuna Neuman
Des de 2016, l'artista, cineasta i escriptor Arjuna Neuman treballa en tàndem amb la filòsofa Denise Ferreira da Silva. El resultat és una sèrie en procés de pel·lícules i instal·lacions col·laboratives que fusionen la poètica i la teoria crítica, en un políptic oníric que resulta tan desorientador com centrat.El seu anomenat “cinema elemental”, a mig camí entre el documental i l'assaig personal, assenyala esdeveniments i desastres sovint superposats de la història passada, present i futura del planeta: des de l'esclavitud fins a la brutalitat policial, el col·lapse ecològic i la crisi de la biodiversitat. En aquest podcast, ens asseiem amb Arjuna Neuman per a parlar sobre l'horror corporal planetari, el vent, els núvols, el blues, la tendresa i els no tan evidents fils autobiogràfics en les seves pel·lícules.
Eva Rowson
La comissària, artista i gestora cultural Eva Rowson parla sobre les seves primeres experiències d'hospitalitat i d'aprenentatge col·lectiu com Open School East, el valor del treball poc carismàtic, organitzar festes amb Andrea Francke, els ensenyaments vitals d'un croissant i com la millor teoria sorgeix de la pràctica.
Andrea Francke
Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.
Janna Graham
Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.