Son[i]a #338
Andrea Ballestero
![Son[i]a #338](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/captura-de-pantalla-2021-09-22-a-les-9.39.10.png)
Algú podria pensar que “A Future History of Water”, l’indispensable llibre d’Andrea Ballestero, disponible de manera gratuïta a la xarxa, és el resultat de la seva recerca a Costa Rica i el Brasil sobre aqüífers i el dret humà a l’aigua. Però això seria simplificar massa les coses. El llibre és purament un testimoni, un document de la seva activitat, les seves entrevistes i la seva implicació en una trama molt més complexa, que posa sobre la taula, literalment, moltes de les seves reflexions i la cristal·lització del seu treball de camp. Però com apunta ella mateixa en aquesta conversa, també és el reflex d’una manera d’entendre la pròpia metodologia, els seus instruments i els seus bucles. “Jo m’identifico amb el que l’antropologia fa possible però no necessàriament amb una disciplina com a tal”, assegura a la nostra entrevista. I és que l’enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l’accés universal a l’aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l’etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d’acció latents en l’entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d’aquestes mobilitzacions polítiques”.
Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica. Sobre el potencial de les pràctiques burocràtiques com a engranatges d’un possible mecanisme de canvi – un canvi que no necessàriament passa per transformacions globals a gran escala. O de com reorientar l’energia col·lectiva cap al present com a manera d’assegurar un futur més just, a través d’accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.
Transcripció
Transcripció de SONDES #30, a càrrec de Chris Cutler.
Charmaine Chua
En aquest podcast, l'escriptora, activista i acadèmica Charmaine Chua comparteix la seva recerca entorn de la containerització de la logística internacional des del punt de vista del Sud Global. Un viatge que inicia a bord d'un vaixell mercant, encarnant l'observació etnogràfica i el treball de camp, així com en la relectura a contrapel dels registres de l'arxiu naval del projecte colonial. En l'encreuament de metodologies, experiències i dades, es fan encara més evidents les incongruències i abusos ecològics, legals i laborals que es dibuixen en el somni mullat capitalista de l'eficiència en el comerç global.
Sarah Nuttall
Al llarg dels últims deu anys, el treball de l'acadèmica sud-africana Sarah Nuttall s'ha centrat en la crítica postcolonial, la teoria urbana i els estudis literaris i culturals, especialment relacionats amb Àfrica i les seves diàspores. Actualment la seva àrea d'interès gira entorn de l'aigua, les pluges intenses, les inundacions i l’hidrocolonialisme, i com aquests es creuen amb la materialitat, el temps i la vida quotidiana. Però també sobre com es pot analitzar i seguir la pista de l'aigua en obres de ficció literària del continent africà. “Pluvialitat”, el terme que va encunyar per a aquest propòsit, serveix com a marc conceptual i enfocament metodològic per al seu estudi de la pluja en una era d'emergència climàtica extrema.
Vides reemergents
En aquest cinquè episodi d'Undead Matter, l'artista Bo Choy parla amb Sayana Namsaraeva, una antropòloga de Buriatia, al sud-est de Sibèria, per a explorar les tradicions i històries que han sorgit dels paisatges que envolten el llac Baikal, el llac d'aigua dolça més profund i antic del planeta, i com aquestes influeixen en les visions del món i les possibilitats per al futur.
Hidrofeminisme de permagel
Per a aquesta quarta entrega d'Undead Matter, viatgem a la remota extensió congelada del nord-est de Sibèria. La teòrica cultural Astrida Neimanis parla amb l'hidròleg del permafrost, Nikita Tananaev, sobre les implicacions culturals, filosòfiques i ecològiques de la degradació del permafrost, que altera els antics ecosistemes suspesos en el gel.
Existint entremig
Undead Matter, a new series by Sophie J Williamson, is an unfolding conversation about where life lies in the ever-turning matter of our universe, as it rhythmically resurfaces over millennia. In this third episode, writer, Daisy Hildyard speaks with marine microbiologist, Karen Lloyd about 100-million-year-old microbes, that breathe and excrete minerals: bridging the organic and the non-organic, the living and the non-living.
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena. En diàleg amb Andrea Ballestero i Chris Korda. Música de Jessica Ekomane.