Son[i]a #334
DeForrest Brown, Jr. | Speaker Music
![Son[i]a #334](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/803c40a1-0b47-4d7b-8adb-6cefe6002133.jpg)
L’escena de ‘Retorn al futur’ en la qual Marty McFly inventa el rock’n’roll sense adonar-se’n mitjançant una paradoxa temporal és òbviament irònica, però també podria veure’s com una fita en el procés d’emblanquiment de la música negra als Estats Units: un toc de sarcasme després d’haver reempaquetat amb èxit el rock’n’roll com a música blanca. No totes les armes sòniques estan en mans de soldats, algunes són més discretes. Com assenyala Deforrest Brown en els seus nombrosos assajos i a la nostra conversa, els Estats Units sempre han tingut problemes per a acceptar la cultura negra al mainstream. Tret que, per descomptat, es pugui sobreescriure i canviar de nom convenientment.
No fa tants anys, Eminem era el raper més taquiller del planeta: el punt d’entrada perfecte a l’alteritat del hip-hop per als suburbis blancs d’Amèrica, igual que Elvis o els Rolling Stones ho havien estat per al rock’n’roll abans que ell. En una de les seves cançons més conegudes, “Without Me”, Eminem llançava un atac a Moby dient: “S’ha acabat, que ningú no escolti techno”.
El fet que un raper nascut a Detroit desacredités el techno atacant un productor blanc que, d’entrada, mai no va ser part del techno, és una altra fita en aquesta campanya a llarg termini. I més que apropiació, l’agenda de la campanya té a veure amb la supressió. Tres dècades després del seu inici, el techno és essencialment un assumpte de blancs, tant social com formalment. És per això que l’eslògan de l’icònica gorra de Brown, que diu: “Make techno black again” no és només un meme, encara que comencés com a tal.
El treball de Brown, que inclou música sota el pseudònim de Speaker Music, però que es basa sobretot en la recerca i l’escriptura, desenterra les complexes arrels de la cultura afroamericana i fenòmens com el techno, amb la finalitat d’exposar no només aquesta destrucció sistemàtica, sinó especialment per a reivindicar la creativitat dels seus pioners i el ric univers sonor que van crear a partir de les runes de Detroit. En contra de la narrativa predominant, el treball de Brown s’esforça a posar aquests capítols en context, destacant factors econòmics i polítics claus de l’època, entrellaçats amb anècdotes personals i un amor sincer per la música.
Parlem amb DeForrest Brown Jr. sobre veterans de Detroit, futurs trencats, la Reaganomia, els crits, els assassinats autoritzats pel govern i sobre portar auriculars a tot arreu.
Jessica Ekomane
Jessica Ekomane és artista sonora, compositora, i professora d'Estudis Sonors i Arts Sòniques a la Universität der Künste Berlin. Les instal·lacions i actuacions quadrafòniques d’Ekomane aborden la música algorítmica com una pràctica social basada en qüestions com la relació entre la percepció individual i la dinàmica col·lectiva, i exploran les expectatives d'escolta i les seves arrels socials. En aquest podcast, Jessica Ekomane parla sobre la llibertat de joc, eMule, els òrgans de tubs, les limitacions i la flexibilitat de Max/MSP, els orígens de la síntesi de so no occidental, la recerca DIY, les quotes, el minimalisme i el seu amor primerenc per Ligeti i Destiny's Child.
Faka
Desire Marea i Fela Gucci parlen de la representació de la masculinitat i l'autocontrol, la vulnerabilitat, el feminisme de Siyakaka, la cultura pop sud-africana als anys 90, els cossos queer racialitzats, la música com a mitjà i de com afrontar les contradiccions.
Violence
Olin Caprison parla sobre límits, arquetips, connexions, escenes, violència, ritme i llibertat, o del que aquesta paraula comodí significa més enllà del tòpic i la fantasia neoliberal.